divendres, 21 de juliol de 2017

Tres poetes VS tres poetes





Fa temps que volia fer una comparativa entre poetes homes i poetes dones, entre poemaris en català recents i poemaris en castellà recents també. I avui, deprés d'haver triat i remenat i llegit i comparat entre llibres i autors/es que m'han semblat subjectivament similars, exposo: 

1. Comparació entre 2 obres que són la primera publicació per a dos autors joves:
Cuaderno de campo de María Sánchez (La Bella Varsovia, 2017) VS Fam bruta de Guillem Gavaldà (La Breu, 2017).






Cuaderno de campo està ple de vida, de terra, de família, de tradicions que encara resisteixen en alguns llocs:
"En los bordes de la herida/ ¿quién alimenta a quién?"; "las aves y este cuerpo siempre buscaron la caída"; "Mientras os lloro,/ mientras con mi cuerpo/ os doy de comer."; "Aquí/ a los que no ven el mar/ se les reconoce/ porque siempre/ llevan/ una espiga/ clavada/ en el pecho".
Uns poemes exquisits amb una mirada autèntica, gens ensucrada, sobre la vida i la feina que malgrat tot encara perdura en alguns pobles del camp. 

Fam bruta (1r premi Francesc Garriga) també està ple de vida, vida com un abisme, una vida sotmesa al pas del temps:
"Rebrota el cos/ mentre et creix un hort a les/ cames"; "La carn escup la molsa/ de la gruta del teu cos."; "estar fet de fam/ per mamar del terra."; "Rebentem, estem aquí, a l'abisme,/ despullats, com si fóssim/ nostres."
Uns poemes breus i crus que són també una reflexió sobre quin serà el final de la vida: "Les mans es/ corquen,/ per ser compost de plantes, que/ dus al ventre."


2. Comparació entre dos llibres d'autors consolidats i reconeguts:
Malgastar de Mercedes Cebrián (La Bella Varsovia, 2016) VS Tòtem ordre d'Albert Garcia Elena (Bromera, 2017).





Malgastar és una mirada irònica sobre l'actualitat, un punt de vista àcid, original i de vegades adolorit, tan propi de la poesia social:
"la idea de libertad/ se encuentra bajo el forro del abrigo."; "como hace varios días/ que no oigo a mis vecinos,/ me estoy probando ropa/ oscura para su velatorio."; "Ocurrió una catástrofe: unas manchas/ de chorizo en la moqueta beige"; "No todo brillo es bueno: se evitan los destellos/ feos que aparecen/ en las perneras de los pantalones."
Un versos que també ens fan somriure i que funcionen com un toc d'atenció, com una petita clatellada que ens desperta, que ens treu de la monotonia.

Tòtem ordre (Premi VAE de poesia 2016) va més enllà: és una patada directa a l'estòmac, una crítica dura a la societat actual, al present que ens ha tocat viure. I ho fa amb un ritme frenètic d'imatges i de versos en prosa que de tant en tant també ens arrenquen un somriure, o una ganyota?:
"el ritual d'enfonsar-nos en la metàfora se'ns ha anat de les mans de tant tallar-nos-hi les venes."; "és totalment imprescindible que després d'una hora en comenci una altra?"; "la recta més curta entre dos punts no pot ser altra cosa que la distància."
La intenció del llibre és sobresaturar-nos amb la velocitat que aconsegueixen les paraules, les metàfores, i treure-li la màscara a la tradició: "m'insulta el nou i me n'anestesia el vell."


3. Comparació entre 2 llibres reconeguts amb premis merescudíssims d'uns autors molt valorats per la crítica:
Ficciones para una autobiografía d'Ángeles Mora (Bartleby), Premi Nacional de la Crítica 2015 VS Morir com un riu de Josep Maria Fulquet (Proa), Premi Miquel de Palol 2016.





Ficciones para una autobiografía passeja pel passat de l'autora amb nostàlgia, unes vegades, i amb ironia, unes altres, i també pel present. O sigui, ens ofereix tota l'experiència que ha anat acumulant amb el temps de la forma més lírica. A més insisteix en la idea de fingiment i d'invenció que té tota autobiografia:
"Busca dentro de ti/ las luces que más arden."; "La vida es como un río. Y me lleva."; "Si he perdido mis años/ y las rojas hogueras ya tiritan,/ azules, a lo lejos."; "Es la hora de la siesta, yo tengo pocos años/ y una ventana al campo donde el sol se pasea." 
Al llibre també té temps de reflexionar sobre la poesia i sobre el fet d'escriure'n:
"La poesía no mata, pero encuentra/ la punta de su flecha."; "Escribir es un vicio que nunca se detiene."; "La poesía, como el amor,/ se escribe cada día."

Morir com un riu té una visió desencantada d'una realitat freda i crua on també apareixeran alguns records de l'autor. Des del primer vers ens indica quin és el seu objectiu: "Només hi havia el tel vibrant de l'aire, el tel vibrant/ de l'aire, repeticions de coses ja sabudes,/ i l'àrdua comesa de refer un paisatge desolat". Per tant, això és el que hi trobarem, les repeticions de paisatges, de llocs, de fets coneguts, i la intenció de refer el paisatge desolat a través dels versos:
"Som exiliats d'una terra natal que s'ha fet mite,/ construcció mental, quimera."; "Inhòspita ciutat, ciutat buida de somnis,/ on els trens vomiten la seva càrrega d'humanitat/ sufocada"; "Transeünts sense ombra, caminem per carrers ignorats/ respirant l'aire estancat i brut que emana/ d'àvides boques negres i dels circuits infinits de l'obscur."
En aquest cas també apareix l'escriptura, la qual li servirà per frenar la devastació del temps: "Només en el silenci, en el full blanc/ del poema, pots intentar posar fre -sense mentir-te-/ a la devastació del temps i de la vida."
A més, aconsegueix que el ritme dels versos flueixin com un riu: "En la remor del vent, en la boira que plana damunt l'onada/ extrema, anem a les palpentes cap a un futur sense destí."


*Qui guanya el combat, elles o ells?

*

dijous, 13 de juliol de 2017

Recursos literaris




Amb una mica d'inversió i ganes aviat tindrem disponibles tots aquests dispositius literaris.

*Demani'ls al seu taller literari més proper. Consulti els descomptes en temporada de rebaixes.



*

divendres, 7 de juliol de 2017

15 cançons inspiradores





Què ens inspira? Què ens inspira per crear, per escriure?

Hi ha moltes coses que funcionen per activar la inspiració i així escriure: paisatges, olors, records, poemes, viatges, pel·lícules, cançons...

A mi m'inspira molt la música, sobretot algunes cançons i avui he volgut recollir-ne 15 de les que més escolto a veure si també us inspiren tant; en podria posar mil, però no cal:

1. Hidrogenesse: Disfraz de tigre

2. Sidonie: Fascinado

3. Violent Femmes: Blister in the sun

4. Fine Young Cannibals: Good Thing

5. Duran Duran: Electric Barbarella

6. Najwajean: Dead for you

7. Tino Casal: Eloise

8. Franz Ferdinand: Take me out

9. The Doors: Love me two times

10. The Strokes: Last Night

11. The Kinks: You really got me

12. Headman: Moisture

13. The Sonics: Psycho

14. Suede: Animal Nitrate

15. Pixies: Here Comes Your Man




Què us inspira a vosaltres?


*

dilluns, 3 de juliol de 2017

SORTEIG: Agenda Charuca





Ha començat juliol, la setmana i les vacances, així que avui és un dilluns fantàstic! Per celebrar-ho porto un sorteig nou perquè feia anys que no en feia, no pot ser!

Què sortejaré? Doncs la millor i més preciosa agenda del món sencer, la meva preferida: una agenda Charuca impressionant en versió acadèmica, és a dir, de setembre de 2017 a setembre de 2018.

Com me n'he comprat una vaig pensar en demanar-ne una altra i sortejar-la per aquí. L'any passat en tenia una de la mateixa creadora qui per fi es va decidir a treure aquestes preciositats. Fins llavors es dedicava a la papereria en general (confesso que també tinc llibretes i bolígrafs i no puc estar més enamorada dels seus productes). Com m'ha agradat tant no podia no compartir-la.

Quina agenda he triat per a mi i quina per a sortejar?
Com sóc una viciada de les agendes i de la papereria en general, aquest any m'he comprat la mida gran (abans tenia la mitjana), no tinc remei... 
Aquí la comparativa de mides, perquè de pes no cal, pesa més, bastant més... I una imatge de com és per dins:




Per fora, he triat el disseny de punts negres, tot i que vaig dubtar molt entre les diferents opcions perquè totes m'agradaven, quin dilema... 
A més de l'agenda, hi ha la bossa de roba per protegir-la, separador, enganxines motivadores i post-its exclusius: 





La mateixa, però mitjana (per si no esteu tan enganxats al paper com jo) i amb tots els complements, és per a algú de vosaltres:







Per saber-ne més i veure-la millor i inevitablement enamorar-vos molt, podeu xafardejar aquest vídeo que és una explicació detallada de l'agenda:






--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


*I ara, què heu de fer per participar:
Deixar un comentari aquí o a qualsevol de les xarxes socials on he deixat la convocatòria. Qualsevol comentari, com ara quina agenda més cuqui per favor, quin bon gust tens, la necessito ja, em tocarà a mi ... Si a més ho compartiu, tindreu una altra participació.

*Quan faré el sorteig?
A final de mes perquè així tingueu l'agenda a l'agost i l'aneu preparant per al setembre.


---------------------------------------------------------------------------------------------------------------




*

dimecres, 21 de juny de 2017

Llibres breus contra la calor




No està clar si estem patint una onada de calor terrible o més aviat és per culpa del canvi climàtic, però la calor d'aquests dies, els darrers de la primavera, no ha estat normal.
Què podem fer per esquivar-la? Doncs hi ha diverses opcions: platja, piscina, cervesa, aire condicionat i/o lectura. 
Com fa tanta calor que ens hem d'anar hidratant cada poc temps, he agafat aquesta selecció de novel·les breus, és a dir, novel·les que es llegeixen d'una vegada. A la imatge apareixen per ordre d'extensió, des de 96 pàgines fins a 200. Potser jo hauria triat llibres d'unes cent pàgines o cent i poc, com a màxim, no sigui que el sofà d'escai se'ns enganxi per sempre.
En aquesta selecció no apareix cap obra literària en català, i com es tracta de novel·les breus, tampoc cap conjunt de relats ni poemaris. Però sens dubte recomano llegir qualsevol llibre de poemes, i si n'he de triar algun de fresquet em quedo amb uns poemes camperols, els de Cuaderno de campo de María Sánchez, i un llibre hiperrealista, Tòtem ordre d'Albert García.
De relats, en recomano qualsevol de Pere Calders; com es tracta de lectures breus, triaria Invasió subtil i altres contes, de 107 pàgines.
Pel que fa a novel·les breus podríeu agafar la història d'amor de la Juliette a Ombres franceses, d'Ana Carreras (118 p) o el viatge al·lucinogen a les profunditats del propi domicili de La visita, d'Enric Virgili (122 p).

Lectures intenses però fresques fins que passi la xafogor.


*

dimecres, 7 de juny de 2017

Coses aparentment intranscendents, Pere Calders


El passat mes 'abril Nórdica Libros va publicar un nou recull de contes de Pere Calders titulat Coses aparentment intranscendents i altres contes.
Aquest nou volum està molt ben editat, com tots els llibres d'aquesta editorial i té com a novetat les il·lustracions d'Agustín Comotto (Buenos Aires, 1968). Pel que fa als contes es tracta d'una selecció de relats de Cròniques de la veritat oculta (1955), Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1981) i De teves a meves (1984).
Com el Pere és el meu escriptor de contes en llengua catalana preferit i el llibre va acompanyat d'il·lustracions que li afegeixen un element de qualitat extra no podia deixar escapar aquest volum. Me l'he cruspit i per demostrar-ho, en lloc de posar algunes fotos del llibre, he fet un vídeo perquè el pugueu apreciar en tota la seva perfecció:





*

diumenge, 28 de maig de 2017

Nous títols amb títols vells


L'altre dia van publicar a diversos mitjans les fotografies que d'un professor penjava a Instagram: feia poemes amb títols de llibres (un dels articles AQUÍ).

Em va semblar una iniciativa molt divertida, enginyosa i gens fàcil d'aconseguir; a més em va recordar una idea semblant que feia quan era estudiant: inventar nous títols de llibres a partir de llibres existents. També m'encantava canviar el nom dels autors, per exemple, Ibsen era en realitat Yves Saint Laurent). 
No n'havia fet fotos, però se'm va ocórrer remenar entre els meus llibres i utilitzar el mateix sistema i tornar a fer-ho. Aquest n'és el resultat:

















*

dissabte, 22 d’abril de 2017

Abril: Recomanacions de 2 en 2





Demà és Sant Jordi i avui vull fer dues recomanacions més. Darrerament només compro llibres d'animals i plantes, casa meva està plena de flora i fauna variades. Deu ser la primavera.

1. Primera recomanació: Vida, bestiari il·lustrat de Joana Santamans. Un llibre publicat per Bridge, disponible en català i castellà. 
De seguida em va cridar l'atenció el color de les il·lustracions i la bona edició. És un llibre per a qualsevol edat, per a qui li agradi conèixer una mica més els detalls d'alguns animals seleccionats: ocells, papallones, insectes i peixos. És una autèntica preciositat, fins i tot són encantadors els bitxos més fastigosos, com els escarabats.
L'índex de l'obra:




Algunes de les il·lustracions:











2. Segona recomanació: Tanairon de Leena Krohn, publicat per Nórdica Libros en castellà. Un llibre amb insectes com a protagonistes, uns insectes humanitzats i poètics que viuen a la ciutat de Tanairon: "En Tanairon, muchas cosas son diferentes a nuestra tierra. Lo primero que me viene a la mente son los ojos. A muchos aquí, sabes, les crecen y se hacen tan grandes que les cubren hasta la tercera parte del rostro".
Està escrit en forma de cartes, cada carta és un capítol. No se sap qui n'és el destinatari ni l'autor de les cartes tampoc no sap del cert si mai li arribaran: "... quién sabe en qué montón de basura de jardín de atrás estarán pudriéndose mis cartas".

La Leena crea imatges i metàfores amb una senzillesa brutal, potser per això se l'ha comparat amb Kafka. Un exemple és el final de cada carta, de cada capítol on en lloc de tancar la història ens obre una finestra a la reflexió filosòfica o poètica; per exemple el final de la carta quarta: "Pero de pronto advertí que de sus ojos brotaba algo, algo que salpicaba el suelo y las paredes, empapando mi ropa.
Ella ya no me miraba y me incoporé y salí de la habitación con la humedad de las lágrimas de la reina".
O de la setena: "¿Llegará alguna vez una luna nueva cuando no sea necesario encender un fuego en lo alto de la colina?"
O la 14ª: "Los págalos tuvieron que haber chillado entonces, las olas bramar, pero yo, mi mente ausente, no vi más que arena y una uña...".
O de la 21ª: "Pero no respondo ni tú escucharías lo que digo. Tus brazos ya se han aflojado de mi cuerpo y he regresado al camino por el que hace un instante corría hacia ti temblando por la espera".

Per conèixer una mica més l'autora i la seva obra, podeu llegir aquest article de Silvia Cruz.

*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...