diumenge, 20 de novembre del 2011

A l'aparador

Com en l'inici d'un nou viatge
creuaves de pressa el carrer
per no arribar tard a la cita.
Duies el cabell moll recollit
i el jersei vell de sanefes verdes.
Jo t'esperava mirant un aparador
quan aparegué a poc a poc el teu cos
dissenyat al vidre: el coll, la cua
fuetejant la cara i les mitges cansades.
Les noies bones van al cel, però tu
venies corrents cap al meu territori
salvatge, em posaves una mà a l'espatlla
i durant uns segons no em tombava,
sinó que t'observava clavada a l'aparador.
Després, pels traus de l'abric obert
reptaven hàbilment dues mans caníbals.

*

De Les randes del paradís. Ed. Moll

1 comentari:

  1. jajajaja! Visca, aquest deu ser un dels pocs poemes teus que he entés! :) Miau, miau, petonàs poetessa!!

    ResponElimina