En els darrers mesos he anat bastant al cinema i he vist pel·lícules ben variades. Unes m'han sorprès, d'altres m'ha deixat igual, alguna ja l'he comentat aquí, i aquestes són les que vull destacar.
1. Els espectaculars crèdits d'inici de "Los hombres que no amaban a las mujeres", el remake americà de la novel·la sueca, dirigida per David Fincher. La cançó que inicia la pel·lícula és una versió de "Immigrant song" dels Led Zeppelin, una adpatació molt potent de Trent Reznor i Atticus Ross que et posa els pèls de punta. Amb un començament així era difícil un remake a l'alçada, però ho va estar.
Sempre havia pensat que Immigrant song era genial per a una pel·lícula, de fet, des de petits, mon germà i jo l'escoltàvem també a tot volum i l'anomenàvem "la cançó de la peli de vampirs" perquè era això exactament el que ens suggeria. Molts anys després forma part d'una pel·lícula, encara que no sigui de vampirs. Genial:
2. El millor argument és el de "La piel que habito", un autèntic estudi sobre la bogeria, la bogeria d'un metge que intenta crear una pell artificial perfecta. L'obssessió el porta un pas més enllà i, a causa de la feble salut mental de la seva filla i l'incident que provoca el seu internament en un sanatori, decideix castigar el culpable utilitzant-lo per al seu experiment més boig i cruel.
L'argument no és una idea original de Pedro Almodóvar ja que la pel·lícula està basada en la novel·la Tarántula de Thierry Jonquet. Un film inquietant i valent.
3. La millor interpretació és la de José Coronado a "No habrá paz para los malvados". Ha estat molt guardonat i de fet és tan versemblant la seva actuació que oblides ràpidament que és un actor i no un policia desgraciat, alcohòlic i cremat anomenat Santos Trinidad que per salvar la pell després d'una nit excessiva aconsegueix salvar el món. Impecable.
Llàstima que hagin triat Stallone per al remake americà.
4. Per últim, la millor banda sonora és la de "Rec 3 Génesis": "Eloise" de Tino Casal, "Chup Chup" d'Australian Blonde, "No puedo vivir sin ti" de Coque Malla o "Gavilán o paloma" de Pablo Abraira, entre d'altres cançons memorables, fan que aquesta divertidíssima pel·lícula de zombies et faci agafar moltes ganes de ballar; qui no ha posat alguna d'aquestes cançons a totes les festes? Qui no les ha cantat en un karaoke? Jo segur que sí. Entre crit i crit, entre mos i mos et sorprens taral·lejant i fins i tot cantant més d'una vegada. Una barreja perfecta de rock espanyol:
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada