dimecres, 30 de maig de 2012

Converses de tren

Al tren, dues dones van parlant dels seus assumptes. Una nena avorrida del viatge les acompanya i comença a queixar-se.
Nena: Pfffff... Sempre parleu de pel·lícules...
Mare: No és veritat, nena, també parlem d'animals.
Nena: ...
Tieta (la segona dona, ja que la Nena l'anomena "tia"): Riu.
Nena: Mama, el viatge de tornada és més llarg que el d'anada (ho diu amb tal contundència que em fa interessar-me en la conversa).
Mare: No filla, el viatge és igual de llarg, però t'ho sembla perquè tens ganes d'arribar a casa (resposta intel·ligent i típica de mare).
Nena: Que no mama, no és per això; el viatge és més llarg, de veritat.
Llavors deixo d'escoltar-les perquè sé que la mare no té ganes d'explicacions filosòfiques sobre l'espai/temps i canviarà de tema. Jo, en canvi, em poso a pensar en si les vies de tren s'arronsen i s'allarguen, i decideixo que no, que és la percepció que tenim del temps, diferent en cada moment, diferent per a cada persona, la que va canviant, encara que la nena cregui tot el contrari, per això mira per la finestra, més avorrida i cansada que fa uns minuts, convençuda que les vies són més llargues quan tornes cap a casa.
Hi torno a pensar i ja no estic tan segura..., potser ella té raó i les vies canvien de forma, poden estirar-se com un xiclet, com les línies de les mans.
I sempre ho farien quan tornem, cansats, a casa.

*

dilluns, 28 de maig de 2012

Todas las campanas

La Merche está convencida de que todas las campanas están en su contra. Ellas lo saben y por eso a su paso tocan, siempre tocan. Todas: las campanas de las iglesias, las campanas de los relojes, las campanillas, y no importa la exactitud de la hora, cuando la Merche se acerca ellas rápidamente suenan.
Las campanas están en mi contra, repite, pero yo creo que la Merche lleva un imán en la peineta. O algo así.


*

dimecres, 23 de maig de 2012

Línies


Quan li va donar la mà va notar perfectament i suau com la línia de la vida se li encongia. Ella va deixar-la anar i va confessar-li que en realitat li agradaria que se li allargués com un cable elèctric (o telefònic) infinit.


*

divendres, 11 de maig de 2012

Poses

Estàs fart/a de sortir sempre igual a totes les fotografies? La fotogènia fuig corrents quan et veu? No saps quina cara posar quan t'enfoca un flash i acabes fent aquell somriure tan fals que t'horroritza? Sembles un/a panoli a les fotos i mai no t'agrades? Doncs aquí us deixo unes quantes idees agafades directament de les millors models i fotògrafs perquè cadascuna de les vostres fotografies sigui única, preciosa i plena d'art i originalitat. Ja no et farà vergonya ensenyar les teves fotos als amics, ni les esborraràs mai, ara les penjaràs a totes les xarxes socials! Només una coseta, compte on us les fan perquè algú podria pensar que us ha donat un aire...



*

dilluns, 7 de maig de 2012

Pamela Courson

Aviat es va quedar adormida
la meitat perversa de la meva ànima.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...