dimarts, 31 de juliol de 2012

Fotografies de la Gemma Sivill

La Gemma Sivill és fotògrafa i s'ha especialitzat en fotografies de nadons. Jo la conec fa molts anys i li vaig encomanar un reportatge del petit Sander. Va venir a casa quan tenia 11 dies i així de bufó el va fotografiar. Si voleu veure més treballs seus podeu consultar al facebook la seva pàgina Gemma Sivill fotografia. Un regal preciós per a tota la vida.






*



diumenge, 22 de juliol de 2012

Peus

Ve la doctora a casa perquè no aconsegueixo fer-me amb la casa, el nen, la calor i la llet. Li dic que no em funcionen els pits, no hi ha gaire llet. Ella em mira i em diu que si la llet no està als pits estarà en una altra banda, segur que s'ha desplaçat. Jo faig cara de circumstàncies. La doctora em mira, em remira i diu ja sé on ha anat. Treu una agulla i em punxa el dit gros del peu dret, em surten unes gotes de llet. Després fa el mateix amb l'esquerre i també en surt. Llavors em diu que ja puc alimentar el nen, però em fa cosa posar-li el dit gros del peu a la boca, sobretot pel carrer.


dimecres, 18 de juliol de 2012

Dîonysos de Suîte Momo

El darrer vídeo-clip del grup vilanoví Suîte Momo està sorprenent, per la força, per la originalitat de la seva música i també per la posada en escena. Dîonysos es va estrenar el 28 de juny i ja té més de 1600 visites que no han deixat indiferent a ningú. Genial. Mireu-lo i sabreu per què:




*

dimarts, 3 de juliol de 2012

41 anys sense Jim Morrison



Tant que m'ha agradat i m'agrada. Tantes vegades que l'he escoltat quan anava a l'institut i fins ara. I llegit. Avui fa 41 anys que va morir a París. Tantes coses que s'han dit i escrit sobre ell. I només tenia 27 anys.
Poc després, la Pam també se'n va anar.
Alguns reportatges que es van fer per commemorar el 40 aniversari de la seva mort AQUÍ.

Tornem a escoltar a The Doors:




*

diumenge, 1 de juliol de 2012

Blade Runner, 30 anys



El passat dia 25 de juny la pel·lícula Blade Runner, una de les meves pel·lícules preferides basada en la novel·la Somien els andriodes amb ovelles elèctriques?, de Philip K. Dick, va fer 30 anys. S'ha escrit moltíssim sobre Blade Runner, s'ha dit de tot, molt bo i també negatiu a la seva estrena, potser no es va entendre al 1982. I s'han fet diferents versions, la primera que no va acabar el seu director, en Ridley Scott, per nombroses diferències amb els productors, com per exemple aquell afegitó de la veu en off. Més tard, 20 anys més tard, es va estrenar la Versió del Director, és a dir, es va muntar tal i com el Ridley l'havia gestat. Jo vaig anar amb molta il·lusió a veure-la al Festival Internacional de Cinema de Sitges, a les tantes de la nit...
I de nou es va fer una altra versió, 25 anys després de la primera (és a dir, ara fa 5 anys, l'any 2007), amb algun canvi més. I una altra vegada me'n vaig anar a Sitges a veure-la, 2 vegades, ja que la segona vegada que la passaven va venir el Rutger Hauer, el meu replicant preferit, a respondre algunes preguntes del públic i després a presentar un documental que ell havia dirigit. Com m'ho vaig passar de bé! Li varen fer les típiques preguntes, que si és veritat que ell va afegir la mítica frase del final, que si el Deckard és humà o replicant....
El que a mi sempre m'ha fascinat és la relació del Deckard amb la Rachael, la història d'amor entre una persona i una màquina, i la gran humanitat dels replicants, i els dubtes que es plantegen: per què estem aquí?, qui ens ha creat?, quant de temps ens queda? Els replicants, igual que nosaltres, volien viure més temps.
Poc després els vaig escriure un poema, que va ser publicat a La dona bilingüe:

NEXUS 6 

Tinc una crosta de xarol 
al mugró. I ambre lluent 
si em mires el fons dels ulls. 
Jo volia ser far. 
O Dafne. 
O arbre esporgat.
I que em diguessis 
que et digués que t’estimo. 
Però tinc els records implantats.

*

Ja fa 30 anys i encara continua fascinant, i es continua mirant, analitzant, parlant, discutint, recreant....
Fins i tot he llegit diverses vegades que en Ridley farà una altra versió, però finalment s'acaba negant la notícia, ja veurem.

Tanmateix, només queden 7 anys per arribar al futur que en Ridley es va imaginar:





Per saber algunes curiositats sobre la pel·lícula, AQUÍ.

*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...