divendres, 28 de setembre de 2012

2 premis originals

Amb  totes les retallades que estem patint, també s'estan veient afectats molts dels premis literaris. Per aquestes dates es tanquen sempre els Premis Literaris de Lleida (de la Paeria) i aquest any he trobat a faltar el de l'ajut a un projecte de narrativa, una llàstima. Aquest, entre d'altres, és el que més m'ha sobtat que no es convoqui. Així que he decidit buscar i presentar-me a premis diferents, premis originals, perquè em ve més de gust guanyar un cap de setmana de relax en un hotel o un ipad, per exemple, doncs els premis en metàl·lic s'estan reduint notablement o, fins i tot, desapareixent.
Un dels que he vist que em sembla interessant és el de "Relats brevíssims Mandarin", convocat per segon any per Mandarin Oriental Hotel Group de Barcelona. Es poden presentar tants relats breus com es vulguin (d'extensió màxima 150 paraules), ambientats en "l'emocionant, misteriós i fosc génere de la novel·la negra". Hi haurà 1 guanyador i un finalista, el guanyador gaudirà d'un cap de setmana de luxe a l'hotel i el finalista d'una nit i esmorzar. Tots els relats es poden enviar des del seu web fins al 15 d'octubre. Jo ja he enviat els meus. Més informació AQUÍ.

L'altre premi que he trobat és el "I Premi de Relats Pulp en català".
Què és el Pulp, la cultura Pulp? Jo també em vaig preguntar el mateix, ja que només coneixia al grup de música... La literatura Pulp és "una literatura propera, afanosa d'emoció i aventures, interessada per les grans històries de por, de ciència-ficció, de misteri etc.. i sobretot propera a la gent i humil en la seva propagació". 
L'extensió màxima dels relats és de 5.000 paraules, i s'ha de lliurar al seu web fins al 30 de novembre. El premi consisteix en un ipad. Podeu llegir totes les Bases

Molta sort!




*

dimecres, 26 de setembre de 2012

Teta de vaca

Ara que ja puc beure una altra vegada he tornat a comprar vi. Un dels últims que he tastat és el Teta de vaca. M'agrada provar vins amb noms originals i divertits i també amb etiquetes curioses. Aquest vi té un nom divertit que li ve d'una varietat de raïm amb la que està elaborat, No sabia que hi havia un raïm que es deia teta de vaca, suposo que serà per la forma del gra.


El vi s'ha de beure una mica fresc ja que és bastant afruitat, però no té res especial a destacar.
Mirant descripcions del vi per la xarxa he trobat que diuen que és "en boca y por su juventud resulta fresco, demasiado facilón" i no m'he pogut estar d'imaginar-me un noi (o noia) borratxo, per això de fresc i facilón.... Més comentaris sobre el vi AQUÍ.


També he llegit en una altra web "con gráfica super divertida, dirigido a los nuevos consumidores de vino (jóvenes que se inician en el consumo y público femenino)". Això ja no m'ha agradat tant ja que he pensat que indirectament estan dient que el vi no és gaire bo i que per això el compraran joves sense experiència en vi, és a dir, que es beuen qualsevol cosa, i dones... dones? Mmmmm sembla que també insinuen no entenem de vi o que ens agraden molt les vaques.



De qualsevol manera, l'etiqueta és atractiva i també el disseny del tap (ecològic).
Vaig a beure-me'n una copeta. Salut.

Més informació sobre el vi AQUÍ.





*


diumenge, 23 de setembre de 2012

Vertigen

Gotes de suor freda van començar a recórrer el seu cos perquè no entenia com podia estar en braços de la seva mare i alhora veure-la davant seu somrient i parlant. Es va fixar una mica més i es va veure ell mateix també. Va prémer, amb por, les mans damunt les espatlles de la mare, estava amb ella, segur. Es va quedar molt quiet observant. No comprenia aquell fenomen i per això el va envair lentament el vertigen.



*

dimecres, 19 de setembre de 2012

Sóc un aeroport: Barcelona

De tant en tant vaig a aeroports. De tant en tant em sento com un aeroport. Als aeroports hi ha objectes estranys als aeroports, o inquietants, i em fascinen, per exemple aquests:


1. Ampolleta groga i blava per a xeringues. Als lavabos.


2. Pers al paper de W.C. Sembla un ovni. Al lavabo també.


3. Paret d'un mostrador. Elegant. A una cafeteria.


4. Taula i cadires decoratives. A la mateixa cafeteria.


5. Gent viatgera dissimulant. A la mateixa cafeteria.


6. Boles que pengen del sostre semblants a Xupa-Xups.


7. Caixa vermella amb ratlles, de perfil. Molt a prop d'una bola.


8. Reixa present al sostre en diversos llocs. Model petit.


9. Llums reflectides al terra. De nou, ovnis.


10. Cabina telefònica, per als que no tenen mòbil. Algú no té mòbil? I lletres per a curts de vista.


11. Paret d'ascensor. O nau espacial?


12. Ganxo per deixar la bossa. Molt útil. Sembla una cara. Al lavabo.


13. El mateix ganxo. De perfil sí que ho sembla.


14. Carrets per a les maletes, no de supermercat.




Res més per a Barcelona, properament analitzaré un altre aeroport.

*

diumenge, 9 de setembre de 2012

El temps

El primer que van fer va ser retallar encara més el temps que durava a les notícies la predicció del temps; ni cinc minuts duraven els diferents mapes en pantalla. Tothom canviava en veure els primers núvols perquè tots els telèfons mòbils eren ja smarts mòbils i tenien una aplicació que anunciava el temps de tota la setmana sense equivocar-se gairebé gens. Era el mateix sistema que utilitzaven els meteoròlegs.
El segon que van fer va ser treure tot l'espai dedicat al temps de les notícies, de totes les hores. Al seu lloc totes les cadenes van posar un anunci que deia Poden consultar l'estat del temps per als propers dies al seu mòbil.
La gent va deixar de parlar del temps als ascensors, al carrer, a les sales d'espera de les consultes dels metges, a les perruqueries, als mercats... Els meteoròlegs es van quedar ràpidament sense feina i es van agrupar i van fer molts conjurs secretament perquè de sobte plogués o canviés ràpidament el temps, tan ràpidament que les aplicacions dels mòbils no ho poguessin captar. Però no va funcionar.
Poc temps després el primer en suïcidar-se va ser el meteoròleg creador de l'aplicació del temps per als telèfons intel·ligents.



*

divendres, 7 de setembre de 2012

El silenci


Es van aturar davant d'un quadre de Rothko, aquell que els hi semblava un dibuix fidel i exacte del silenci.
- Mira, el silenci-va dir L una tarda de pluja quan les dues, avorrides, miraven llibres de pintures i velles pel·lícules súper 8 de quan eren petites.
I ara eren al museu davant el silenci, el seu silenci, encara que en realitat ambdues sabien que el quadre no es titulava així.
- Sembla diferent...-assenyala M-Crec que li falta algun detall ... En el nostre llibre de làmines tenia alguna cosa més, no te'n recordes?
L no recordava cap altre detall, però de sobte va recordar on havia anat a parar aquella pàgina del llibre.
- L, crec que el que trobes a faltar és el He-Man.
- El He-Man?
- Sí, sí, el silenci va acabar convertint-se en una bella capa de noces per al He-Man. El vam casar amb la Barbie Superstar.
- Oh, és possible, sí, sí. Jo de petita volia ser un màster de l'univers, ho vaig voler ser durant  bastants anys. Però a l'escola les monges sempre em castigaven quan deia això i m'enviaven a confessar; em sembla que era pecat mortal això, segons deien. Vaja, no recordava la capa que vam confeccionar.
L i M es van quedar de nou en silenci observant El Silenci i recordant el passat.
Uns minuts més tard M va dir "ja sé que li falta"; es va pintar bé els llavis de vermell intens, va avançar unes passes i va besar amb força el quadre.




*

diumenge, 2 de setembre de 2012

Sol



Sol amb mi
i amb els llavis molls.
És per tu que visc
entre dos silencis,
encadenat a una ombra,
mentre et mire, esvoranc punyent,
amb tot el cos
clavat als dits.





Del llibre Astrolabi

*

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...