dilluns, 17 de març de 2014

Dia de la Poesia Catalana a Internet

Un altre any 17 de març, St. Patrick's day i dia de la Poesia Catalana a Internet.
Un altre any deixo un poema a la xarxa. Amunt la poesia!


LULU ON THE BRIDGE

Aquesta nit 
he tornat a sentir-la.
És la melodia que
m'acompanya quan estic
completament borratxa.
I ara, del tot desperta,
estic tan sola damunt
el pont de ferro,
molt mudada,
amb la faldilla blava
i les sabates cansades.
Però ja no sóc pobra.
Tinc la ciutat,
el sol a la cara,
els ulls plens de festa,
i les campanes
que em condueixen
sempre a la teva copa.




Lulu on the bridge. Paul Auster, 1998





* De La dona bilingüe. Viena Edicions.


dimarts, 11 de març de 2014

Estranys que es besen

Això és el que passa quan es demana a 20 estranys que es besin, 10 parelles que no es coneixen. I la cineasta Tatia Pilieva ho ha captat meravellosament bé.
L'autora volia captar la màgia del primer petó entre dues persones, però el que a mi m'ha cridat més l'atenció són les reaccions que tenen just abans del petó, la sorpresa que esclata quan els hi diuen que han de petonejar sincerament a aquell/a que tenen al davant. Genial i autèntic. Muack!!



)


*

dissabte, 8 de març de 2014

Fora rosaris

Avui, dia de la dona treballadora, escric sobre un tema que ens afecta directament, arrel d'una pintada que vaig captar fa uns dies.

L'altre dia, fa un parell de setmanes, quan anava cap a la feina em vaig trobar un missatge a la façana de l'església de St. Antoni: Fora rosaris dels nostres ovaris.





És evident que la reforma de la llei de l'avortament, proposada pel desafortunat ministre Gallardón, desagrada a la majoria de la població pel significatiu pas enrere que representa, un pas gegant, un pas de més de 35 anys. I és evident també que l'església està darrere la llei pressionant el Govern.
És tan absurd aquest retrocés que fins i tot des d'Europa ens han cridat l'atenció: com es pot obligar algú a tenir un fill que no vol, amb greu malformacions, per exemple? I sense cap tipus d'ajut social posterior. Increïble. Absurd.
La pintada va durar unes hores. L'endemà al matí quan vaig tornar a passar a la mateixa hora (7.45) ja no hi era. Han pintat un tros de façana i encara que no es llegeix el missatge es veu clarament el to diferent de la pintura.
Qui ho devia escriure?
Aquestes paraules em van recordar les que va dir fa cosa d'un mes la diputada per Amaiur, Onintza Enbeita: "En mi coño y en mi moño mando yo". Aquí ho deixo.







*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...