diumenge, 26 d’octubre de 2014

Càstig

Ella no sabia que jo li ho hauria fet de franc. Totes dues tancades, assegudes, soles, quietes i una mica espantades. Jo mirava alternativament amunt i el llibre, el llibre i la finestra, la finestra i un altre cop amunt. No ho puc fer, no ho sé fer; em va dir ella amb la mirada plena de ràbia. Jo crec que sí..., vine, apropa't una mica més. 
Es va asseure al meu costat, em va mirar als ulls, va sospirar, es va aixecar el jersei i es va remenar la roba. De seguida va trobar un monederet, el va obrir, va treure un bitllet ben doblegat i me'l va donar. Me'l vaig quedar mirant uns segons amb cara de sorpresa abans d'agafar-lo. Vaig obrir la seva llibreta i li vaig fer els exercicis correctament imitant perfectament la seva lletra.
Quan va tornar la professora ens va trobar dretes mirant el pati per la finestra. Ja podeu baixar, nenes. La propera vegada ho copiareu tot cent cops.
Vam sortir de pressa de la classe, agafades de la mà i somrient, segurament jo més que ella ja que pensava en totes les llaminadures que em compraria aquella tarda.





*

diumenge, 19 d’octubre de 2014

Adéu a Moll




L'editorial Moll tanca.
Em vaig assabentar ahir i encara no me'n sé avenir... És una gran, grandíssima pèrdua per a la llengua i literatura catalanes. Són molts anys ajudant a difondre les nostres Lletres, les grans obres, les petites joies, els autors consagrats, els novells, i també cal destacar la publicació d'obres guanyadores de premis; és una llàstima enorme no poder gaudir més d'aquesta feina tan ben feta.
Jo vaig tenir la sort de publicar a Moll el meu segon poemari, Les randes del paradís, després de guanyar el premi Vila de Lloseta (2007) i va ser un gust treballar amb ells.

Les randes del paradís


La crisi els ha passat factura, molt cara, i així ho explicava Susanna Moll ahir a la seva pàgina de Facebook:

Benvolguts amics,
Com tots sabeu, fa gairebé tres anys que l'Editorial Moll va fer públic que estava patint greus problemes econòmics i va presentar un concurs de creditors. De llavors ençà hem estat intentant remuntar la situació i hem comptat amb el suport d'amics com vosaltres, que us heu inscrit a la campanya “Amics de l'Editorial Moll”, heu participat al crowdfunding per editar el volum VI de les Rondaies mallorquines o heu comprat llibres nostres a les llibreries o a través de la pàgina web.
Lamentablement tots aquests esforços no han estat suficients i hem arribat a una situació insostenible que no deixa altre camí més que el de tancar les nostres portes.
Pensam que l'Editorial Moll ha tengut un lloc a la nostra petita història i, en èpoques molt difícils per la nostra llengua i cultura, ha contribuït a consolidar-les i a configurar el món cultural de les Illes perquè pogués arribar a ser el que és avui en dia.
Per sort, aquesta tasca –que durant un temps el nostre fundador, Francesc de B. Moll, va dur a terme gairebé en solitari (juntament amb els amics i autors de qui es va envoltar)– ara ja no és patrimoni d'una sola empresa o institució. Moltes altres s'hi han afegit i entre totes hem aconseguit una situació gairebé normalitzada per a la llengua i cultura en català. Podem dir amb orgull que hem complit un cicle i que ara ja no som “imprescindibles” –com alguns de vosaltres amablement ens deis.
Volem donar-vos les gràcies a tots els que ens heu acompanyat durant tots els anys d'existència –80 anys hem arribat a complir. A tots els clients, lectors, proveïdors, impressors, distribuïdors, llibreters, bibliotecaris, mestres i professors, il·lustradors, fotògrafs, crítics i periodistes, i molt especialment a tots els autors que heu dipositat la vostra confiança en nosaltres. Gràcies sobretot per la vostra comprensió i el vostre suport durant els darrers i difícils anys de la crisi. I gràcies especials als treballadors de la casa, que han estat imprescindibles per poder intentar la remuntada i que han demostrat una paciència i una lleialtat fora mida. En aquest sentit volem expressar el nostre agraïment més calorós als tres que han estat amb nosaltres fins al final: Joan Llinàs, Antoni Galindo i Miquel Muntaner.
Els llibres sempre formaran part de la nostra vida i qui sap si en el futur ens retrobarem a través de nous projectes literaris. Fins aviat!
Una forta abraçada,
Antoni Moll Echeto (gerent)
Susanna Moll Kammerich (Directora de Producció)
EDITORIAL MOLL
«Hay quienes no pueden imaginar un mundo sin pájaros, hay quienes no pueden imaginar un mundo sin agua; en lo que a mí se refiere, soy incapaz de imaginar un mundo sin libros.» (Jorge Luis Borges)

La premsa també ho ha publicat, també assenyalant la història, lluita, i la pèrdua que això representa:
- La notícia: Ara Baleras  Diario de Mallorca  El Mundo   324  dBalears

S'escriurà molt més sobre aquest tancament, però ara només vull felicitar-los per tots aquests anys, per la dedicació, pels esforços, per totes les obres i pels sentiments que ens han despertat.
Podeu estar ben orgullosos de la feina que heu fet.
Moltes gràcies a tot l'equip.

Fins aviat!

L'equip

*

dimecres, 8 d’octubre de 2014

Stop control

Passejant per Ingolstadt també he trobat mostres d'art urbà o de missatges interessants.
Un que veig cada dia, perquè està al costat de casa, diu Stop control. Em va cridar molt l'atenció, és una queixa discreta, una reivindicació, una demanda clara i breu: alguns habitants de la ciutat (o més enllà) se senten controlats. Però ho diuen educadament, potser per aquest mateix control del que no es poden desfer.




Un missatge discret que descriu el tarannà dels alemanys. Tanmateix no deixa de ser un descontrol pintar en una paret per dir que ja n'hi ha prou.

Un altre dia, en un altre carrer, vaig topar amb una altre descontrol. Potser algú que passejava com jo, fart del control es va descontrolar deixant anar la seva imaginació i li va semblar que aquell pal, aquell tub era una tija perfecta:



Qui sap si no va ser la mateixa persona o algú que, com jo, va trobar el primer missatge i després d'interioritzar-lo va deixar anar la imaginació.
Totes dues pintades em van fer somriure i em van agradar perquè a mi tampoc m'agrada gens el control i quan m'avorreixo dibuixo flors, en paper jo, esclar.


*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...