diumenge, 30 de novembre de 2014

La combinació


Un home jove amb barret i guants negres surt de casa de matinada amb el cap cot i el pas lleuger. No hi ha ningú més al carrer, només es veu, de vegades, l’ombra d’algun gat solitari. L’home del barret i els guants negres tomba el cap enrere, de tant en tant, alhora que es posa una mà al pit com palpant-se’l.  Quan arriba a la plaça principal de la ciutat ja està sortint el sol i comencen a obrir mandrosament algunes cafeteries. L’home s’atura en un caixer, es treu els guants, agafa una tarja de la butxaca de l’abric i abans que pugui introduir-la i marcar les quatre xifres un altre home se li posa al darrere, estira un braç amb un ganivet brillant a la mà i li diu a cau d’orella “sis, tres, nou, quatre”.



*

dimarts, 18 de novembre de 2014

Love is in...

Hi ha una cançó que diu que l'amor està a l'aire; quan hi ha flirteig entre dues persones es diu també que l'amor està a l'aire, tot citant la cançoneta, fins i tot hi ha qui la canta Love is in the air nana na nanana na...
Però passejant per Ingolstadt vaig trobar aquesta pintada: Love is in the (heart?).





És evident que els alemanys no estan per subtileses ni metàfores: l'amor es troba al cor.
Potser algú més científic li diria a qui ha fet la pintada que l'amor és cec o que l'amor, i d'altres sentiments, es troben exactament al cervell, allà ben a gust activant les neurones:




En canvi algú més químic opinarà que l'amor no es troba enlloc sinó que és una reacció de diverses substàncies químiques (oxitocina-serotonina-vasopressina).

A mi no m'importa pensar que l'amor es troba al cor, sobretot després de llegir aquest missatge que em va fer somriure i de veure l'ampolla de cervesa "Desperado" dreta, cap per avall, al costat del cor.
Segurament els veïns no van pensar gaire en tot això perquè poc dies després van esborrar la frase. Una llàstima.

*

diumenge, 2 de novembre de 2014

Tots Sants






Per Tots Sants és típic menjar panellets, castanyes, moniatos i d'altres delícies. També anar al cementiri i fins i tot disfressar-se. Però el que faig jo cada anys és pensar en una història literària i no és Don Juan Tenorio de Zorrilla, típica representació romàntica d'aquestes dates, sinó la meva llegenda preferida de Bécquer: "El monte de las ánimas" que es pot llegir AQUÍ.
No la rellegeixo cada any perquè ja me la sé de memòria no sóc de rituals.
L'acció transcorre la nit de difunts i els protagonistes són Alonso, mascle ibèric i gallet, i la Beatriz, una noieta freda, perversa i personatge/dona fascinant, segurament el personatge que ho és més d'aquest autor, per tot el que té de retorçat i manipulador. 
Les Llegendes és una lectura típica també per als estudiants, jo sovint la poso (3r-4t d'ESO) i m'agrada  presentar el llibre, el Romanticisme i Bécquer llegint i comentant El monte a classe entre tots. Després els deixo triar un treball per adaptar i canviar el format a una de les llegendes: còmic, cancó, poema, escena de teatre, curtmetratge, vídeo-clip.
Sempre té molt èxit aquest format de treball, és enriquidor per a ells ja que els dóna llibertat creadora, i per a mi perquè descobreixo nous punts de vista i adaptacions realment artístiques.
Una mostra de com en són de creatius alguns alumnes és aquest vídeo i cançó de "Los ojos verdes" que em van fer el curs passat l'Ignasi i el Josep de 4t d'ESO.
Bécquer és entre nosaltes :)





*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...