divendres, 27 de febrer de 2015

Què és FORCEdraft?




Avui vull escriure sobre un recurs que vaig trobar fa poc xafardejant per la xarxa. Es diu FORCEdraft i és un editor de text bastant interessant: t'obliga a acabar el que estàs escrivint. Per tant, si ets mandrós de mena i sovint et poses a escriure i escriure, comences mil cops un poema, un relat, un treball, etc, però mai no ho acabes, aquest és el teu editor! I és gratuït.

- Com funciona?
De moment només està disponible per a Windows, ocupa poc espai i no cal descarregar-lo. Quan l'obres t'obliga a fixar un nombre límit de paraules que vols escriure o un espai de temps mínim durant el que l'hauràs d'utilitzar. Durant aquest període de temps, l'editor t'aïlla de la resta del sistema i no et deixa fer res més que escriure; útil, oi? O torturador?



Sigui el que sigui, em sembla que ens ajuda concentrar-nos a tots aquells que ens distraiem amb facilitat.


*

dimecres, 25 de febrer de 2015

El resultat del Sorteig cuqui


Ja tenim la persona guanyadora!!
Però abans de veure el resultat, que he gravat, passo a enunciar les sorpreses:

1. Premi directe al comentari més original: aquest mirallet cuqui de la mateixa sèrie (i llibreria), ideal per portar a la bossa i mirar si tenim algun moc enganxat al nas o el rímel a l'ull com un ós panda, entre d'altres funcions. Jo en tinc un d'igual i sovint miro si porto les dents vermelles de pintallavis o alguna lleganya gegant. El guanyador/a el trio jo i, esclar, és totalment subjectiu.


Jo puc perquè vull el que necessito.
Immanuel Kant




2. Premi per al més ràpid: el primer en comentar s'emporta aquesta llibreteta, també del mateix conjunt. 


Per escriure no es necessita només paper, sobretot cal una paperera.
Lord Byron




I ara el SORTEIG. Primer he escrit i he retallat els noms de tots els que heu deixat un comentari per participar i els he posat en un pot. Després he demanat ajuda al mig-guiri per remenar i triar l'afortunat/da.


Uns quants noms

Tots a dins!




I el resultat és:



              video



Enhorabona, Iolanda!!!! Les llibretes i el llapis volaran cap a Vilanova :)
I enhorabona també Carso per ser el primer.
I enhorabona.... Laerke per ser tan animal fent comentaris, com em vaig riureeee!!

Doncs ara només queda que m'envieu les vostres adreces al mail del blog i us faré arribar de seguida els regalets: llenguadegat@gmail.com

Moltes gràcies a tots per participar i sobretot per compartir-ho!!!



*


dilluns, 23 de febrer de 2015

Contes de propina






Aquesta setmana he llegit el llibre de relats Contes de propina de Damià Bardera publicat per El cep i la nansa. El relat breu, juntament amb la poesia, és el meu gènere preferit, mai no em canso de llegir-ne.
El volum està estructurat en 2 parts: "En blanc i negre" i "Ninots".
La primera part està formada per relats de diferent llargada (2-3 pàgines) escrits principalment des de records seleccionats pel narrador; d'aquí ve el nom en blanc i negre, perquè les històries, en estar allunyades en el temps, són com fotografies (o pel·lícules) antigues. Aquestes fotografies ens traslladen a diferents llocs que qualsevol lector ha compartit i reconeix de seguida: la infantesa (escola, excursions, colònies) i l'adolescència o primera joventut. Per tant, els protagonistes són nens o nois que formen una mena d'alter ego de l'autor.
A més dels joves protagonistes, sovint n'apareixen d'altres (adults generalment) amb tares o defectes evidents ("Quan era petit, al poble hi havia un nen amb una cama ortopèdica", "Era el paralític del poble", "en Joel repenjat a la barra, trist, decadent, alcoholitzat"); personatges marginats a qui la vida ha tractat malament, personatges freds i distants: alcohòlics, ionquis, retardats.
En contrast hi ha el/s protagonista/es que més d'una vegada se'ns presenta com un jove confiat, innocent, fins i tot ingenu que sempre veu/en la part positiva de totes les persones, "El xaman" o "Una copa d'anís", en són un exemple clar.
En d'altres relats, en canvi, la crueltat envaeix tota la història, protagonistes inclosos, i aquest element inesperat produeix un fort impacte, com és el cas de "El pati" on un grup de nois colpegen un altre, que és coix, només perquè els ha pres la pilota: "El vam cosir a coces, una rere l'altra, sense pietat, com si volguéssim descarregar tota la frustració d'una vida plenament adulta. Ell es tapava la boca, i gemegava".
També trobem una altra temàtica, la del propi fet d'escriure. "La dedicatòria" i "Postguerra" se centren en l'escriptura, i deixen de banda, durant una estona, tots els personatges freaks. A més, de tant en tant, l'autor ens regala alguns tocs humorístics, com al relat Sitting Bull on el tema de la caguera incontrolable del protagonista ens fa mantenir el somriure al llarg de tot el relat.
D'aquesta primera part, per acabar, vull destacar com a èxit narratiu l'element sorpresa; els contes del Damià inverteixen les expectatives del lector, per tant, quan arribem al final de moltes de les històries hem de tornar al principi i replantejar-nos el que havíem llegit. El millor exemple d'aquest efecte és "La foto".
La segona part del llibre està formada per relats molt breus, fins i tot n'hi ha que són micro-relats de 3-4 línies. La característica principal aquí és el lirisme. La majoria, més que explicar una història o una situació, ens deixen imatges poètiques i visuals potents, impactants, mitjançant comparacions i metàfores originals, com és el cas de "Gel" ("Les il·lusions esdevingueren bocins de gel naufragant en vasos d'oblit"), "Rímel" ("Les llàgrimes, una rere l'altra, en corrua, com en un exèrcit de formigues, baixaven negres, cap avall, brutes de rímel desfet, viscós, dos petits rius de quitrà inacabables"), "Ninots" o "Desert".
L'ús en les descripcions d'aquests recursos estilístics, dels símils sobretot, propis de la poesia són un gran encert i un gran plaer quan apareixen en la narrativa, tant per a l'escriptor com per a l'autor ja que no és fàcil unir dos elements sense relació aparent i aconseguir una visió nova. Això és el que fa exactament en Damià als seus relats, aquí se li veu clarament l'ofici anterior de poeta.
Però tampoc deixa de banda la crueltat característica de gairebé tots els contes. En aquesta part apareix de tant en tant; la podem percebre sobretot en "Arc iris", "Destral" o "Bombons". També les tares i l'univers infantil retornen: hi ha un nen borni, un altre que no creix, un que és de vidre, un coix, unes velles geperudes... Ara les històries omplen al lector de sensacions, com la melangia, que el fan aturar i reflexionar ("Colors").
A l'autor també li agrada deixar escampats alguns elements màgics per enriquir els personatges o les imatges que se'n desprenen. Aquests elements ens agafen totalment per sorpresa però de seguida els fem nostres i ens endinsen en l'univers poètic particular de l'autor. És el cas de "Peix", "Sucre", o "Vampir".
Per acabar, vull destacar un dels contes, el titulat "Matalàs", una història breu, aparentment senzilla, però d'aquelles que impacta:





Enhorabona, Damià.


*



dimecres, 18 de febrer de 2015

Imatges literàries (II)


"Els llibres són simple brossa, no tenen cap interès".


Ray Bradbury, Fahrenheit 451













*

dilluns, 16 de febrer de 2015

Què cal per publicar un text bo?






Què cal per publicar un text bo? Això desitjaríem saber escriptors i editors.
Així resumeix Gardner Botsford, editor de la revista The New Yorker durant gairebé 40 anys, la feina de l'editor a les seves memòries titulades Una vida de privilegi, en general (2003): Botsford dóna 5 regles bàsiques útils (i interessants) per a qualsevol editor i recorda que com menys competent sigui l'escriptor més grans seran les seves protestes per l'edició.

Les 5 regles són aquestes:


Regla general nº 1: Per ser bo, un text requereix la inversió d'una quantitat determinada de temps, per part de l'escriptor o l'editor. Wechsberg era ràpid; per això, els seus editors havien d'estar desperts tota la nit. A Joseph Mitchell li costava moltíssim temps escriure un text, però, quan el lliurava, es podia editar en el temps que costa prendre un cafè. 

Regla general nº 2: Com menys competent sigui l'escriptor, més grans seran les seves protestes per l'edició. La millor edició, li sembla, és la manca d'edició. No s'atura a pensar que aquest programa també li agradaria a l'editor, ja que li permetria tenir una vida més rica i plena i veure més als seus fills. Però no duraria molt de temps en nòmina, i tampoc l'escriptor. Els bons escriptors es recolzen en els editors; no se'ls acudiria publicar alguna cosa que ningú no ha llegit. Els mals escriptors parlen de l'inviolable ritme de la seva prosa. 

Regla general nº 3: Pots identificar un mal escriptor abans d'haver vist una paraula que hagi escrit si utilitza l'expressió "nosaltres, els escriptors". 

Regla general nº 4: En editar, la primera lectura d'un manuscrit és la més important. A la segona lectura, els passatges pantanosos que vas veure en la primera semblaran més ferms i menys tediosos, i a la quarta o cinquena lectura et semblaran perfectes. Això és perquè ara estàs en harmonia amb l'escriptor, no amb el lector. Però el lector, que només llegirà el text una vegada, el jutjarà tan pantanós i avorrit com tu a la primera lectura. En resum, si et sembla que alguna cosa està malament en la primera lectura, està malament, i el que es necessita és un canvi, no una segona lectura. 

Regla general nº 5: Hom no ha d'oblidar mai que editar i escriure són arts, o artesanies, totalment diferents. La bona edició ha salvat la mala escriptura amb més freqüència del que la mala edició ha danyat la bona escriptura. Això es deu al fet que un mal editor no conservarà la seva feina molt de temps, mentre que un mal escriptor pot continuar per sempre, i ho farà. La bona escriptura existeix al marge de l'ajuda de qualsevol editor. Per això un bon editor és un mecànic, o un artesà, mentre que un bon escriptor és un artista.


*


dijous, 12 de febrer de 2015

Els 100 millors contes de la Literatura universal





Quins són els millors autors de relats curts? I quins són els 100 millors contes de la Literatura universal?
El blog Lecturas indispensables fa una tria molt interessant de relats: dóna cent títols i l'enllaç per a llegir-los. Tots els que he llegit de la llista són indispensables i estan entre els meus preferits. Alguns d'ells són conegudíssims,  tots de diferent extensió (fins i tot en algun cas es podria discutir si és novel·la curta o conte llarg) com ara La metamorfosi de Kafka, Casa tomada de Cortázar, El Aleph de Borges; però d'altres no ho són gens o no ho són per a mi, per tant, em sembla un regal genial per aproximar-nos a nous autors i obres de forma gratuïta.
Aquest blog, a més, es caracteritza perquè en cada entrada fa recomanacions de tot tipus de lectures agrupades per temàtiques, per països o per llengües. De tant en tant troba i deixa enllaços d'obres per llegir-les, com en aquesta ocasió.

Els relats per ordre alfabètic:



  • A la deriva - Horacio Quiroga
  • Aceite de perro - Ambrose Bierce
  • Algunas peculiaridades de los ojos - Philip K. Dick
  • Ante la ley - Franz Kafka
  • Bartleby el escribiente - Herman Melville
  • Bola de sebo - Guy de Mauppassant
  • Casa tomada - Julio Cortázar
  • Cómo se salvó Wang Fo - Marguerite Yourcenar
  • Continuidad de los parques - Julio Cortázar
  • Corazones solitarios - Rubem Fonseca
  • Dejar a Matilde - Alberto Moravia
  • Diles que no me maten - Juan Rulfo
  • El ahogado más hermoso del mundo - Gabriel García Márquez
  • El Aleph - Jorges Luis Borges
  • El almohadón de plumas - Horacio Quiroga
  • El artista del trapecio - Franz Kafka
  • El banquete - Julio Ramón Ribeyro
  • El barril amontillado - Edgar Allan Poe
  • El capote - Nikolai Gogol
  • El color que cayó del espacio - H.P. Lovecraft
  • El corazón delator - Edgar Allan Poe
  • El cuentista - Saki
  • El cumpleaños de la infanta - Oscar Wilde
  • El destino de un hombre - Mijail Sholojov
  • El día no restituido - Giovanni Papini
  • El diamante tan grande como el Ritz - Francis Scott Fitzgerald
  • El episodio de Kugelmass - Woody Allen
  • El escarabajo de oro - Edgar Allan Poe
  • El extraño caso de Benjamin Button - Francis Scott Fitzgerald
  • El fantasma de Canterville - Oscar Wilde
  • El gato negro - Edgar Allan Poe
  • El gigante egoísta - Oscar Wilde
  • El golpe de gracia - Ambrose Bierce
  • El guardagujas - Juan José Arreola
  • El horla - Guy de Maupassannt
  • El inmortal - Jorge Luis Borges
  • El jorobadito - Roberto Arlt
  • El nadador - John Cheever
  • El perseguidor - Julio Cortázar
  • El pirata de la costa - Francis Scott Fitzgerald
  • El pozo y el péndulo - Edgar Allan Poe
  • El príncipe feliz - Oscar Wilde
  • El rastro de tu sangre en la nieve - Gabriel García Márquez
  • El regalo de los reyes magos - O. Henry
  • El ruido del trueno - Ray Bradbury
  • El traje nuevo del emperador - Hans Christian Andersen
  • En el bosque - Ryonuosuke Akutakawa
  • En memoria de Paulina - Adolfo Bioy Casares
  • Encender una hoguera - Jack London
  • Enoch Soames - Max Beerbohm
  • Esa mujer - Rodolfo Walsh
  • Exilio - Edmond Hamilton
  • Funes el memorioso - Jorge Luis Borges
  • Harrison Bergeron - Kurt Vonnegut
  • La caída de la casa de Usher - Edgar Allan Poe
  • La capa - Dino Buzzati
  • La casa inundada - Felisberto Hernández
  • La colonia penitenciaria - Franz Kafka
  • La condena - Franz Kafka
  • La dama del perrito - Anton Chejov
  • La gallina degollada - Horacio Quiroga
  • La ley del talión - Yasutaka Tsutsui
  • La llamada de Cthulhu - H.P. Lovecraft
  • La lluvia de fuego - Leopoldo Lugones
  • La lotería - Shirley Jackson
  • La metamorfosis - Franz Kafka
  • La noche boca arriba - Julio Cortázar
  • La pata de mono - W.W. Jacobs
  • La perla - Yukio Mishima
  • La primera nevada - Julio Ramón Ribeyro
  • La tempestad de nieve - Alexander Puchkin
  • La tristeza - Anton Chejov
  • La última pregunta - Isaac Asimov
  • Las babas del diablo - Julio Cortázar
  • Las nieves del Kilimajaro - Ernest Hemingway
  • Las ruinas circulares - Jorge Luis Borges
  • Los asesinatos de la Rue Morgue - Edgar Allan Poe
  • Los asesinos - Ernest Hemigway
  • Los muertos - James Joyce
  • Los nueve billones de nombre de dios - Arthur C. Clarke
  • Macario - Juan Rulfo
  • Margarita o el poder de Farmacopea - Adolfo Bioy Casares
  • Markheim - Robert Louis Stevenson
  • Mecánica popular - Raymond Carver
  • Misa de gallo - J.M. Machado de Assis
  • Mr. Taylor - Augusto Monterroso
  • No hay camino al paraiso - Charles Bukowski
  • No oyes ladrar los perros - Juan Rulfo
  • Parábola del trueque - Juan José Arreola
  • Paseo nocturno - Rubem Fonseca
  • Regreso a Babilonia - Francis Scott Fitzgerald
  • Solo vine a hablar por teléfono - Gabriel García Márquez
  • Sobre encontrarse a la chica 100% perfecta una bella mañana de abril - Haruki Murakami
  • Tlön, Uqbar, Orbis Tertius - Jorge Luis Borges
  • Tobermory - Saki
  • Un día perfecto para el pez plátano - J.D. Salinger
  • Un marido sin vocación - Enrique Jardiel Poncela
  • Una rosa para Emilia - William Faulkner
  • Vecinos - Raymond Carver
  • Vendrán lluvias suaves - Ray Bradbury


  • També podeu llegir la selecció del blog AQUÍ.


    *


    dimarts, 10 de febrer de 2015

    Dorothée Golz






    Qui és la Dorothée Golz (1960-)?
    És una artista alemanya (però viu i crea a Viena) coneguda per la fusió que fa a les seves obres: mitjançant una tècnica digital integra retrats de models actuals amb obres pictòriques clàssiques del Renaixement. D'aquesta manera aconsegueix donar una perspectiva nova i única a l'obra. El resultat no pot ser més sorprenent, una visió moderna, original i totalment inesperada:







    La Dorothée tria quadres d'autors renaixentistes famosos, com ara Vermeer, Van Delft, Dürer o Da Vinci, els transforma i els trasllada a la societat actual. Sens dubte, crea una visó nova i contemporània a més d'apropar-nos una mica més a aquests clàssics.
    Algunes obres més:










    És una autora amb una obra inquietant que no deixa indiferent a qui la mira.

    Més al seu web.


    *



    dijous, 5 de febrer de 2015

    Francesc Garriga: Si véns, amor i jo no hi sóc






    Francesc Garriga i Barata (1932-2015)

    Has marxat i has tancat la porta sense fer soroll.
    Bon viatge, mestre.




    Si véns, amor, i jo no hi sóc,
    sobre els fogons, hi trobaràs
    es restes d’un silenci mal cuinat. 

    Després distreu el cos pel meu estudi. 
    La teva llum aclarirà les ombres
    de totes les mentides que dormiten
    damunt la meva taula. 

    Sabré trobar-t’hi al meu retorn?
    Quan marxis, 
    tanca la porta sense fer soroll.


    Del llibre Ombres (Edicions Proa, 2000)



    - Article a l'Ara Llegim.
    - Article de Jordi Llavina a El Punt Avui



    *

    dimecres, 4 de febrer de 2015

    Nova secció: Imatges literàries

    Avui, en plena ressaca aniversaril, he pensat en fer una nova secció que es dirà Imatges literàries. I de què anirà? Exactament d'això, de literatura en imatges. Jo, que sóc molt visual, crec que de vegades una imatge també és poesia, relat, novel·la o teatre. Sovint una imatge conté un missatge literari potent, divertit, càustic, tendre, punyent, dolç, irònic... Per això he decidit fer-ne una secció al blog. I també per publicar quelcom aquells dies on no calen paraules (o no hi ha ganes d'escriure).

    Inauguro:






    *

    dilluns, 2 de febrer de 2015

    Un nou sorteig!






    Comença FEBRER i demà és el meu aniversari, així que he decidit fer un nou CONCURS! Sí, sí, visca els concursos cuquis!

                                                           ------Gifs Animados - Imagenes Animadas-----


    Aquesta vegada sortejaré 3 preciositats: 2 llibretes amb frases d'artistes, escriptors i filòsofs, i un llapis molongo. N'hi havia d'altres amb colors i frases, però vaig triar les que més em van agradar:


                                    



    Per què els he triat? Perquè sempre que passo per davant la llibreria Hugendubel -d'aquí Ingolstadt- he d'entrar a xafardejar; un dia vaig veure aquestes llibretes (m'encanten les llibretes!) i llapis de colors amb missatges i em vaig enamorar. Com són una mica carets, em vaig esperar..., un dia?, i me'n vaig comprar. Llavors vaig decidir compartir aquestes boniqueses amb els seguidors del blog. I en vaig comprar més. N'hi ha de diferents mides, però he triat la que més m'agrada: 14,5 x 10,5 cm.
    Són ideals per escriure idees, inspiracions, la llista de la compra, fer dibuixets, per anotar allò que no volem que se'ns oblidi, o fins i tot les hi podem regalar a algú.
    I ara inspeccionem un per un els 3 objectes:

    1) Llibreta blava, gruixuda (deu tenir 80-100 fulls) amb pàgines blanques, amb missatge de Schopenhauer. Tradueixo: "Els primers cinquanta anys d'una vida són text, la resta és comentari". 



      



    Amb anelles i fulls blancs de molt bona qualitat.


    2) Llibreta fúcsia, primeta (unes 30-40 pàgines), sense anelles, ideal per portar a la bossa. Diu Albert Einstein: "La imaginació és més important que el coneixement, perquè el coneixement és limitat".


                                      


    Aquesta té fulls de quadrets també de bona qualitat.


    3) Llapis preciós amb caputxa, que és una goma, perfecte per no perdre el cap buscant en algun forat una goma per esborrar. El text de Lord Byron diu: "Un ase ni a París es torna un cavall".






    Jo em vaig quedar aquest conjuntet: 






    La llibreta té una cita d'Oscar Wilde que diu: "Al final tot sortirà bé, si encara no ha sortit bé és que no és el final". I el llapis una de Paul Gauguin: "Qui vol veure ha de tancar els ulls".

    *I ara, el que interessa: Com participar?

    Només cal deixar un comentari en aquesta entrada, qualsevol, per exemple Hola!, M'encanta aquest sorteig, Que cuqui!; Ets la millor; Aquest blog és la bomba; Habibi, non te tolgas de mibi; Escrius com els àngels; Necessito JA aquestes llibretes; Verde que te quiero verde; etc. Jo els respondré tots, i si no teniu compte Google (gmail), etc, i comenteu triant anònim, recordeu posar el vostre nom perquè sàpiga qui sou en cas de guanyar :)

    Faré el sorteig a finals de mes (ho anunciaré abans) i em posaré en contacte amb la persona guanyadora perquè em passi per mail la seva adreça i enviar-li-ho. Fàcil, oi?


    *


    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...