Ultraviolència

És estiu, fa molta calor i em ve de gust recomanar llibres aptes per indrets de 30 o més graus. Trio llibres que m'han agradat llegir en aquesta època, lectures diferents si puc, originals i fresquetes. De veritat que no em bé gens de gust llegir Borges amb aquesta calorassa.

Avui recomano el darrer que m'he llegit: Ultraviolencia de Miguel Noguera,reeditat per Blackie Books pel seu 5è aniversari.

Tinc clar que és un llibre peculiar i no apte per a tots els gustos. D'entrada, el títol fa respecte, serà un llibre violent? La paraula "Ultraviolència" fa referència als actes de violència extrema sovint sense justificació i amb víctimes escollides a l'atzar. Aquesta paraula la va utilitzar per primera vegada Anthony Burgess a La taronja mecànica (1962).

Però el llibre d'en Noguera no va d'això, exactament. Per començar, no estem davant d'una novel·la sinó d'històries breus en forma de pensaments, d'idees que l'autor va desenvolupant i compartint amb el lector, acompanyats de dibuixos representatius. De fet, és habitual trobar peus de pàgina que són una crida i un intercanvi d'opinió amb un lector potencial. 

El que ens presenta l'autor són situacions violentes, és a dir, incòmodes per al lector que en realitat tenen la intenció de provocar el riure. Ell mateix ho afirma en el relat Pantalla gigante:"...este libro es para reír y para soñar,no tengáis miedo".

Les situacions són incòmodes perquè toca tots els temes inadequats, políticament incorrectes i passats de rosca, i a sobre ho fa de forma grollera i transgessora. Més d'una vegada ens avisa de la poca-soltada que descriurà, però acaba passant-nos la pilota i afirmant que "...si has comprado este libro y has llegado hasta aquí es que te gustan las guarradas y las idas de olla, je, je".

Quins són, doncs, els temes recurrents del llibre?

1. A més de riure's dels temes clàssics recurrents com ara el sexe i la religió, a Ultraviolència trobem molts elements escatològics: Mierdas de gato, Pedir que te dejen terminar la putada, Ano inmaculado, Pipí chulo, El espíritu de la Orina, Pedo al cien por cien, tots ells tenen protagonistes ben pudents. També n'hi ha d'altres on no se'ns avisa al títol, per exemple, el d'un senyor d'una cafeteria i un cagarro o un altre amb un vell salsitxer i la seva flema.

2. Malalties o tares diverses: apareixen personatges singulars i tarats, o sigui, freaks de la vida quotidiana. Per exemple, hi ha un paio amb una malaltia que només el deixa parlar xiuxiuejant; espies que espien els qui espien; homes lletjos fins a l'extrem de fer por; vells que empenyen culs; una dona que rep visites amagada sota l'escala; gent que juga a aguantar taules amb el front..., entre d'altres bèsties d'aquest univers particular.

3. L'absurd o situacions surrealistes: sovint la gràcia de la història es troba en l'absurditat de la situació plantejada o en la seva inversemblança. Verruga temporal; Viejo a la fuga; Tu ídolo en el zapato; Facha no, lo siguiente; Respetemos al viejo poeta; Ir montado en un zorrito. Els títols són reveladors.

4. La violència: n'hi ha perquè és incòmoda; no podia faltar. Puñetazos en la cara de un perro; Sentadilla tràgica; Viejas wrestlers; La idea más triste del libro. Les històries que la contenen també ens n'avisen d'ella als títols.

Per últim vull destacar la darrera història: un relat meta-literari titulat Ya estoy mejor, on el tema és aquest llibre i el lector que el llegeix. L'autor així li fa un tomb més a tota la bogeria que ha escrit, tanca de forma circular l'obra i de nou ens assenyala com a protagonistes.

Ultraviolencia és un llibre de poc més de 300 pàgines que se'n refot de tot i que es llegeix ràpidament perquè desitges passar pàgina de pressa per descobrir quina és la següent animalada que se li ha acudit a l'autor.

Un tastet:

*