diumenge, 10 de desembre de 2017

A casa, José Saramago




Aquest estiu vam estar de vacances a Lanzarote, una illa preciosa, petita i plena de sorpreses. El que més em va omplir va ser descobrir que al poble on ens allotjàvem, Tías, hi havia la casa on va viure (i morir) José Saramago. Va ser per casualitat, tornant d'una excursió la guia va dir "por aquí está la casa de Saramago y además se puede visitar".
Automàticament li vaig dir al guiri "Demà hi vull venir!". I cap allà que hi vam fer cap, vam visitar A casa, una casa feta de llibres.

Saramago va anar a viure-hi l'any 1993. Va construir la casa al costat de la dels seus cunyats perquè en visitar-los es va quedar enamorat del lloc (a més del poc reconeixement i censura que va patir al seu país.)
Al pati de l'entrada destaca una olivera que ell mateix va portar en una torreta entre les cames en un avió, i un gat que passeja confiat entre els turistes. La visita comença pel menjador on hi ha nombrosos objectes personals de l'escriptor i una tele amb un documental sobre la seva vida per ambientar-te mentre esperes per fer la visita guiada.

Llavors es produeix la màgia del recorregut: a més de les explicacions de la guia pots escoltar uns audios que donen detalls de cada estança i dels objectes que allà es troben. Totes les habitacions es visiten: despatx, biblioteca, habitació d'on un dia ja no es va llevar, i cuina on rebia els amics i els obsequiava amb un deliciós cafè portuguès. El mateix cafè ens el van oferir i el vam prendre al pati tot observant el paisatge singular de l'illa.

Racons personals.

L'estudi: tot està com ho va deixar.

El gat que ens acompanyava, el pati, el paisatge.


Al final del recorregut hi ha una botigueta on es poden comprar els seus llibres i altres productes dedicats al premi Nobel com ara llibretes, samarretes, tasses, bosses, documentals, postals, llapis...
Jo em vaig triar el volum de la seva poesia completa, gènere pel qual no és tan conegut.

Sens dubte va ser el lloc més especial de tota l'illa, per la sorpresa, per inesperat, per la màgia que s'olora en cada racó.

Llàstima que des del poble no li facin més publicitat al lloc perquè se'l mereix; llàstima que ens haguem d'assabentar de la seva existència per casualitat.


*

diumenge, 3 de desembre de 2017

I Catcon


El cap de setmana passat es va celebrar a Vilanova la primera convenció de literatura de ciència ficció, fantasia i terror en català, la I Catcon.

Com van assenyalar en la presentació l'actual president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) Eloi Puig, i l'anterior, Antoni Munné-Jordà, existeixen diferents convencions de Ci-Fi arreu del món (com per exemple l'Eurocon) però encara no se n'havia fet cap en llengua catalana.

El programa es va dur a terme entre dissabte i diumenge amb xerrades tan interessants com els viatges en el temps o els 35 anys que han passat des que es va estrenar Blade runner.

També es van lliurar els premis Ictineu que premien la millor novel·la en i el millor conte  (de temàtica ci-fi) en català, entre d'altres categories.

Paral·lelament hi havia paradetes de llibres, presentació i signatura d'obres, lectures dramatitzades i un vermut literari final per tancar la trobada.

Com va ser un èxit de públic i participació, l'any vinent tenim assegurada la segona edició. Tant de bo la tornin a celebrar aquí.


*Resum de la Catcon (i d'alguns llibres que em vaig comprar) en imatges:





*


diumenge, 26 de novembre de 2017

Quant es triga en llegir...


Quan es triga a llegir un llibre? Quant es triga en llegir un clàssic?
Hi ha diferents reculls en imatges del temps que es necessita per llegir alguns dels títols imprescindibles de la literatura universal, fins i tot del temps que cal invertir en obres més actuals. Però el que no he trobat enlloc és el temps necessari per llegir obres catalanes. Per tant no sé quant es triga en llegir Mirall trencat (bastant) o Joc brut (poc), però si esteu pensant en llegir alguna d'aquestes obres, sabreu el temps que hi passareu mirant aquestes imatges, independentment de la llengua que hagueu triat:





*

dimecres, 15 de novembre de 2017

Setmana Literària a Gandia


La Setmana Literària de Gandia està a punt de començar i tinc la sort de participar el proper dissabte dia 18 amb la lectura d'un parell de relats breus. 

Vull agrair de nou la invitació que em va fer ara fa un any el Rafa Gomar i reiterar la meva admiració cap a la seva obra.

Aquest és el programa d'enguany:





*

diumenge, 29 d’octubre de 2017

Roba com un artista





Avui he acabat de llegir Roba como un artista d'Austin Kleon en la versió digital per a kindle per poc més d'un euro, de les ofertes flash que envien cada dia (també es pot aconseguir la versió en paper a l'editorial Aguilar). I ha resultat un llibre interessant amb un munt de consells per a creadors. 
Segurament està més enfocat als escriptors, perquè l'autor ho és, però el que explica es pot aplicar a totes les arts.

Després de llegir-lo, he recollit els 10 consells que em semblen més útils:

1. Austin Kleon parteix de la idea que tots els artistes roben, però que cal desxifrar el que cal robar, cal aprendre allò que val la pena. O sigui, res no és original: quan algú anomena alguna cosa com "original" en realitat és que no té ni idea de les referències que conté. Com digué en William Ralph Inge, "¿Qué es la originalidad? El plagio no detectado".
Per tant, la feina dels artistes és recollir bones idees i trobar els mestres.



2. Guarda totes aquelles bones idees que trobis arreu per utilitzar-les més tard, i fes-ne un arxiu. És una bona idea portar sempre a sobre una llibreta i un boli per apuntar-ho tot (o un dispositiu electrònic carregat).

3. Comença per copiar: primer has de saber a qui copiar i segon has de saber què copiar. Quan tinguis clar a qui, interioritza la seva forma de veure el món.



4. Escriu el llibre que vols llegir. Escriu el que t'agrada, no el que saps.

5. Es bo tenir diversos projectes alhora. Quan et cansis d'un, posa-hi atenció a l'altre. Practica la procanistació productiva.

6. Avorreix-te.


7. La música alimenta la teva feina.

8. El mal temps inspira millor art: com no vols sortir, et quedes a casa treballant.

9. Fes un calendari: t'ajudarà a planificar el treball, posar-te metes i mantenir-te pel bon camí.

10. Fes un bon treball i comparteix-lo. Actualment és molt fàcil fer-ho perquè tots tenim diverses xarxes socials on ensenyar la feina que fem.




*

dimarts, 24 d’octubre de 2017

St. Vincent és inspiració pura





No hi ha dubte que la música és una de les arts més inspiradores. Hi ha cançons (o cantants o grups) que en sentir-los uns segons ens disparen la imaginació. En una entrada anterior vaig triar-ne algunes que a mi em funcionen a l'hora d'escriure i avui vull destacar-ne una altra: Los Ageless del darrer treball Masseduction de St. Vincent (nom musical que utilitza Annie Clark) i el seu vídeo són la combinació ideal per omplir-nos tots els sentits i provocar-nos. No es pot fer una barreja estètica més potent.

Tota la creativitat de l'Annie Clark s'acumula en la composició i plasticitat de les imatges: és evident i notable el domini visual que té (també ha fet curtmetratges) en l'explosió de colors i textures perfectament lligats amb el ritme. El resultat és una peça única espectacular, gaudiu-la:





*

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Escriptors amb gats


Seguint amb el tema literari dels gats, he fet una infografia sobre alguns escriptors que tenien gats. N'hi ha més, però aquests són els que he destacat:




*

dijous, 12 d’octubre de 2017

Bookish, experiència de lectura





Aquest estiu vaig ensopegar amb una suscripció literària que em va cridar l'atenció: es diu Bookish i et proposa per 21,95 al mes una experiència de lectura única.
Com en va semblar una proposta original, el mes passat em vaig subscriure i això és el que em van enviar:






Com es pot veure en les fotos, la capsa és bonica, feta a mà, i té un missatge personalitzat. A més de la novel·la venia una postal en exclusiva per a Bookish i un parell de bossetes de te verd; també d'un mapa de lectura molt atractiu que serveix com a guia abans, durant i després de la història.

*A favor:
- Només el preu del llibre que t'envien ja és superior al que pagues.
- Presentació impecable.
- El llibre és una novetat, per tant és difícil tenir-lo ja.
- Es pot regalar a d'altres (em sembla un regal original).
- No es paga per l'enviament.

*En contra:
- Com és uns subscripció mensual i no hi ha la possibilitat de provar-ho només una vegada, si no vols rebre-la més has de recordar esborra-te, fet que a mi se m'oblidarà, segur.
- No pots triar la llengua.
- És el mateix llibre per a tots els subscriptors.


De moment, seguiré apuntada a veure si em segueixen sorprenent.



*

dissabte, 7 d’octubre de 2017

Premi Nobel de Literatura mainstream






Ja tenim guanyador del Premi Nobel de Literatura 2017 i un any més l'afortunat no és una dona. 
No vull parlar de l'autor ni de la seva obra, només volia destacar que un altre cop les escriptores es queden al marge; sí, i la poesia i el teatre també. Gairebé sempre s'ho endú tot la narrativa, concretament la novel·la, tot i que s'ha afirmat la seva mort diverses vegades.

Després de la polèmica de l'any passat en rebre'l un cantautor, sembla que han volgut tornar al cànon i premiar un senyor anglès d'origen japonès (i que no té res a veure amb Murakami). I això em fa preguntar-me:

- Quantes escriptores l'han rebut des que se celebra el Nobel?
- Catorze. Des de 1901 s'ha repartit 110 premis de Literatura (comptant el d'aquest any), però només 14 han estat per a dones. Una quantitat ridícula.

Em pregunto, doncs, que no hi ha escriptores? Que potser no se'l mereixen? Ni Virginia Woolf? No en són elles igual -o més- de bones? No les llegeixen els membres del jurat? Per què no estan mai a les llistes dels favorits per a rebre'l? Potser perquè hi ha més escriptors que escriptores...?




*Altres curiositats del premi AQUÍ i aquí:






*

dissabte, 30 de setembre de 2017

Escriptors i taula periòdica


Avui acaba setembre i el repte que em vaig proposar, no se m'ha fet bola!

Per acabar, deixo una imatge d'una taula periòdica feta amb escriptors. L'he vista també d'ortografia, però aquesta m'ha fet més gràcia.

Ara, a descansar; gràcies per llegir-me durant aquest mes :)



*





divendres, 29 de setembre de 2017

9 minuts (XXI)






DIA 21: 29 de setembre 


Són quarts de sis de la tarda i a hores d’ara tot està fallant, per tant l’ordinador s’apagarà en qualsevol moment. Tant se val, ningú no ho llegirà tot això que he anat escrivint...
Al carrer gairebé no queda cap llum que funcioni i fa fred després de 24 hores sense sol. A poc a poc la negror de fora es torna insuportable i el pànic s’estén entre la població. Se senten plors, se senten crits. Com consolar-se? Com entendre que no hi haurà més dies? L’udol d’un gat em fa tremolar... 
Fa un moment el meu home m'ha mirat espantat tot comprenent que jo ho sabia i que no hi ha res a fer. Res a fer... Em resigno pensant que segurament als nostres ulls es quedaran fixats per sempre tots els records.



*

dijous, 28 de setembre de 2017

9 minuts (XX)






DIA 20: 28 de setembre 


És tardor tot i que sembla estiu encara. I no és pel canvi climàtic avui.
Dijous, migdia, sol, calor, alegria entre la gent que celebra la durada del bon temps, però s’està fent fosc de cop i volta. Veig que alguns veïns han agafat aquelles ulleres de sol especials i han sortit al carrer, entusiasmats, a mirar cap al cel. Pensen que és un eclipsi de sol brutal...

Fa 9 minuts he abraçat molt fort el meu home i el meu fill i els hi he dit “Ho sento” mentre el fred ens sorprenia a fora, i quan el nen ha dit “Tinc fred, tornem a dins?”, tot el pes de la realitat ens ha caigut al damunt com un cop mortal.



*

dimecres, 27 de setembre de 2017

9 minuts (XIX)






DIA 19: 27 de setembre 


Alguns rellotges estan començant a fallar, no s’han aturat però les manetes van molt més lentes. El meu home acaba d’anar a comprar piles, la veïna també i han rigut de la casualitat tot comentant que els aparells ja no duren tant com abans... 
Jo sé que no n’és cap de coincidència, és la proximitat del maleït forat negre que està desestabilitzant alguns aparells a hores d’ara. 
Mentre el nen mira la tele i son pare torna del súper, escolto música. No puc parar d’escoltar aquesta cançó. La poso una i altra vegada com un etern retorn. Sé que el final s’apropa, però em sembla que si es van repetint les notes podré allargar aquest dia, aquesta tarda, aquest moment, el moment del comiat.



"And the stars look very different today..."







*

dimarts, 26 de setembre de 2017

9 minuts (XVIII)






DIA 18: 26 de setembre 


I si ho explico tot? Em creuran? Em sentiré millor si descarrego en algú altre el pes, la responsabilitat de saber que el final de la Terra està a tocar? Sóc més valenta si m'ho callo? Estaré preparada quan arribi el final? Existeixen el herois?

No falta gaire. Aquest matí he tornat a utilitzar el simulador Petrov i ha calculat que l'IGR J17091-3624 ja està a prop de la Terra, és a dir, que abans d'acabar la setmana la trajectòria del seu pas ens atreurà amb la força d'un imant gegantí. Un puto imant. I ens engegarà a la merda.



*

dilluns, 25 de setembre de 2017

9 minuts (XVII)






DIA 17: 25 de setembre 

Avui a classe hem fet un debat sobre el temps: definició, lleis, etc, i després hem parlat de com aquest tema ha inspirat molts creadors. 
Hem analitzat alguns aspectes de “La màquina del temps”, “Looper”, “Doce monos” i de “Regreso al Futuro”. Els he explicat que la meva pel·li preferida és “Atrapat en el temps”, l'hem comentat també entre riures (era el primer cop que reia des de feia molts dies) i hem criticat totes les errades que contenen: totes mostren paradoxes temporals. 
He acabat la classe insistint en què el temps és relatiu, pot dilatar-se i contraure’s però no pot retrocedir. 


NO   POT   RETROCEDIR.



*

dissabte, 23 de setembre de 2017

Literatura del món


Quin és el llibre (només un títol), que representa literàriament a cada país? Una decisió díficil...

Aquests mapes il·lustren les tries, algunes típiques i d'altres sorprenents:







*


divendres, 22 de setembre de 2017

9 minuts (XVI)






DIA 16: 22 de setembre 

Amb el pas dels anys el fred de la superfície terrestre es farà tan extrem (d’uns -240ºC) que els gasos de l’atmosfera es condensaran i cauran a la superfície com si fos neu. 
Al final l’atmosfera es col·lapsarà i cobrirà el planeta d’oxigen, hidrogen i altres gasos solidificats. Serà el final definitiu del nostre planeta.

Miro cap al cel sense esperança: no ens queden gaires dies. 
Espero que la NASA hagi descobert ja com viure en algun altre planeta.



*

dijous, 21 de setembre de 2017

9 minuts (XV)






DIA 15: 21 de setembre


En pocs mesos els animals moriran de fred o de gana, només aquells que estan acostumats a regions fredes sobreviuran una mica més. 
En un any la temperatura mundial haurà baixat a -73ºC, o sigui, només serà habitable el fons marí. La resta serà un cementiri immens. 

Un cementiri immens. 

Un cementiri immens. 

Un cementiri immens. 

Un cementiri immens. 

Un cementiri immens. 

Un cementiri immens.



*

dimecres, 20 de setembre de 2017

9 minuts (XIV)






DIA 14: 20 de setembre


Sense Sol el refredament de la Terra no serà immediat, però sí molt intens: en una setmana s’arribarà al voltant de 0ºC a tot el planeta. Les plantes es moriran en pocs dies (altres trigaran setmanes) per manca de fotosíntesi, per tant, la producció d’oxigen s’aturarà i començarem a gastar la reserva que en té l’atmosfera.

M’adono que estic respirant força agitada i dic als alumnes que la classe ha acabat.



*

dimarts, 19 de setembre de 2017

9 minuts (XIII)






DIA 13: 19 de setembre 

Els va agradar la idea ahir als meus alumnes, el repte, el darrer que resoldran. Avui, en canvi, he començat la classe llegint-los un poema de Jorge Tellier, aquest: 

El día del fin del mundo 
será limpio y ordenado 
como el cuaderno 
del mejor alumno del curso. 
El borracho del pueblo 
dormirá en una zanja, 
el tren expreso pasará 
sin detenerse en la estación 
y la banda del regimiento 
ensayará infinitamente 
la marcha que toca hace veinte años en la plaza. 
Sólo que algunos niños 
dejarán sus volantines enredados 
en los alambres telefónicos 
para volver llorando a sus casas 
sin saber qué decir a sus madres, 
y yo grabaré mis iniciales 
en la corteza de un tilo 
sabiendo que eso no sirve para nada. 
Los amigos jugarán fútbol 
en el potrero de las afueras. 
Los evangélicos saldrán a cantar a las esquinas. 
La anciana loca paseará con quitasol. 
Y yo diré para mí mismo: ‘El mundo no puede terminar 
porque las palomas y los gorriones 
siguen peleando por la avena en el patio’. 

(Poemas del país de nunca jamás, 1963) 



Els ha sobtat que així d’entrada em posés a llegir versos, són tan científics... Però han escoltat atentament, i sense preguntar-me res s’han posat a treballar com cada dia. 
Mentre ells treballen, escric aquí i torno a llegir el poema, ara en silenci. Així no tinc tanta por ni em sento tan sola.


*

dilluns, 18 de setembre de 2017

9 minuts (XII)






DIA 12: 18 de setembre 

Una altra nit gairebé sense dormir, una altra nit observant el cel amb el telescopi. Una altra nit esperant el final, comptant els dies que ens queden, guardant el secret i pensant que aviat els nostres cossos desapareixeran... 

Se m’ha acudit que avui, a classe, demanaré als alumnes grans, els de Física 2, que desenvolupin hipòtesis sobre el possible pas de l’IGR J17091-3624 a prop del sistema solar a veure si algun d’ells aconsegueix esbrinar el que passarà aviat.
Me'n vaig a treballar.


*

dissabte, 16 de setembre de 2017

L'Anna Carreras Encén el llum






L'Anna Carreras l'ha tornat a liar, sí, sí i m'encanta! Ha publicat una història diferent al que es pot trobar ara al mercat editorial: una novel·la eròtica titulada Encén el llum (LaBreu Edicions).

Què vol dir novel·la eròtica? De tema sexual només?
Vol dir que hi trobarem escenes de sexe explícit doncs el protagonista és, en paraules de l'autora, "el magnetisme del sexe. I en consequència, el que provoca aquesta geofísica humana a través de la idea que té cadascú de la sexualitat que li és pròpia".
És important tenir en compte que al llibre "el sexe no és una finalitat sinó un mitjà, com el llenguatge". 

I de què va?
Abans de començar l'Anna avisa al lector: "Aquesta és la història d'un parell de venjances. (...) Som dins un viatge cap a l'autoconeixement a través dels altres, en plena època de malferits emocionals. Que el lector traci el pont entre refugis".
La protagonista es diu Blanca i és una tigressa blanca, és a dir, membre de l'antiga secta xinesa de les Tigreses Blanques que es dedicaven a l'art de la fel·lació com a activitat sacra durant 9 anys per aconseguir rejovenir entre 5 i 15 anys. L'Anna va partir de la premisa de què passaria si col·loquéssim una d'aquestes dones del segle VI a.C. en ple segle XXI per a escriure aquesta novel·la.
Quan comença la història la Blanca també inicia l'aprenentatge i la recerca de companys ideals, companys de joc, companys de viatge.
A mida que avança en l'aprenentatge reconeixerà que "aquest joc sagrat no és tan fàcil com sembla" i que "potser té raó, l'embriac: estic guillada, pertorbada per una idea fixa, la de la venjança".
Aviat trobarà la parella ideal (un Drac Verd), aquell que "compti el minuts que falten per tornar-me a penetrar". Es diu Anju i serà lúnic a qui li ho permetrà; els altres s'hauran de conformar amb les fel·lacions. 
La relació entre la Blanca i l'Anju és d'identificació total: "Una vegada vaig creure que podia desaparèixer en el teu cos": ambdos personatges quan es troben no saben separar el sexe de l'amor. "Com més desig, més sexe, més escriptura, més pàgines i pàgines d'amor escrit en paral·lel des de l'horitzontalitat"; "La poesia existeix fora dels llibres"; "Follar és crear amb els genitals".
L'aprenentage de la Blanca va molt bé i això es veu en el detall de les ungles: se les mossega però li creixen al ritme del perfeccionament de la tècnica.
Per tant sabrem que la història està arribant a la seva fi quan l'Anju diu que "es torna a rosegar les ungles", alhora que ella reconeix "No sé si podré continuar aprenent, noto que el moment de la venjança ha arribat". Finalment el moment temut es fa present i ella ho sap: "Sóc una i moltes alhora. I no m'agrada gens. No tinc centre, només expansió. Ja estic preparada per la venjança".
La relació d'ambdós es podria resumir amb aquesta frase: "Massa amor, massa tendresa ens espanta i ens fa vulnerables. Possiblement per això ens separem".

De nou l'Anna tria l'imperatiu per al títol (també a Fes-me la permanent) i s'atreveix amb els diferents punts de vista per aconseguir retratar millor la protagonista, a més de jugar amb els salts temporals, toma ya!

Al cap i a la fi és un pas més en el camí que va iniciar amb l'anterior obra, amb Fes-me la permanent. Una tria valenta perquè "la vida és un risc", i gens fàcil de dur a terme amb èxit. Enhorabona una altra vegada, Anna.




*També es pot llegir la novel·la en castellà amb el títol Un francés a medianoche, traduïda per ella mateixa a Navona.



*



divendres, 15 de setembre de 2017

9 minuts (XI)






DIA 11: 15 de setembre 


Divendres ja... 
El meu home m’està esperant per sortir a sopar amb uns amics. La cangur acaba d'arribar i ell em repeteix que m’afanyi o farem tard. Des de l'habitació li he dit que baixo de seguida (el temps que trigui en apagar l’ordinador i dissimular amb maquillatge que he estat plorant un altre cop). No tinc gens de ganes de festa; podria posar una excusa per no anar-hi, per exemple que no ha parat de ploure en tot el dia i m'ha agafat fred, però seria estrany si em quedés a casa avui doncs celebrem l’aniversari d’una amiga que m'estimo molt. Em rebenta pensar que el seu dia serà l’última cosa que celebrarem.



*

dijous, 14 de setembre de 2017

9 minuts (X)






DIA 10: 14 de setembre 


Hi ha una frase de la pel·li d’ahir que m'havia passat desapercebuda el primer cop que la vaig veure, però avui m’ha estat colpejant amb insistència. No me la puc treure del cap i per això he decidit començar les classes comentant-la amb els meus alumnes: “La atmosfera terrestre es en un 80% nitrógeno. Nosotros no respiramos nitrógeno. La plaga sí, y a medida que se propaga, el aire recibe cada vez menos oxígeno. Los últimos en pasar hambre serán los primeros en asfixiarse. La generación de tu hija. Será la última que sobreviva en la tierra”. 

Ara la repeteixo: penso en el meu fill, en la seva generació i en tot allò que no coneixeran.



*

dimecres, 13 de setembre de 2017

9 minuts (IX)






DIA 9: 13 de setembre


El nen ja dorm i com és aviat li he proposat al meu home obrir una ampolla de cava i veure una pel·li. Primer s’ha estranyat i m’ha dit, Cava un dimecres? Bé, per què no? 
Brindaré per avui i sobretot brindaré per demà, l'últim primer dia dels meus alumnes. Espero que vinguin feliços i que no notin la tristor que duc tatuada sota els ulls.
El meu home està consultant les opcions i m’ha deixat anar, I si tornem a veure “Interestellar”? No podia proposar-ne cap de més adient. 
Deixo el mòbil i agafo la copa: la pel·li està a punt de començar. 



*

dimarts, 12 de setembre de 2017

9 minuts (VIII)






DIA 8: 12 de setembre 


El nen ha començat el cole aquest matí, però no m'he emocionat com altres anys perquè estic ratllada. No em rendeixo, no em conformo amb els resultats i cada dia torno a recalcular el desastre amb el simulador. 
Encara que introdueixi noves dades, una i altra vegada em diu el mateix: la Terra sortirà de la seva òrbita i començarà a desplaçar-se en línia recta. Inevitablement. Quin desastre, joder...!!! 
Això significa que en 8 minuts i 20 segons, el temps que triga la llum a desplaçar-se des del Sol, ens envairà una foscor absoluta. Una foscor letal.


*

dilluns, 11 de setembre de 2017

9 minuts (VII)






DIA 7: 11 de setembre 

La vida a la Terra té els dies comptats i per això no puc dormir. A més, faig esforços enormes per mantenir la calma i no plorar davant ningú. L’altre dia, aprofitant que encara no hi ha alumnes a l'institut, en una reunió d’equip docent vaig estar a punt d’explicar-ho tot a un company astrofísic, però estava tan orgullós i feliç explicant-me com la seva nena havia dit “papa” per primera vegada que em vaig fer enrere i vaig parlar-li de les vacances d’estiu i dels grups que faig aquest any.


*

dissabte, 9 de setembre de 2017

Cat people: 1942 vs 1982





Aquesta setmana  vaig recordar una pel·li que em va agradar i espantar de petita: Cat people (1982) traduïda per "El beso de la mujer pantera". A més, recordava que era una adaptació d'un clàssic del gènere negre del mateix títol però de quaranta anys abans. Aquí es va anomenar "La mujer pantera". 
Vaig buscar per la xarxa les dues dones/panteres protagonistes (Simone Sime i Natassja Kinsji) i he fet una comparativa de coincidències, homentages o influències, com més agradi anomanar-ho als directors.
Aquestes són les meves comparacions felines:


1. Rebuig per la gàbia

2. Dibuixant panteres engabiades

3. La mirada cap amunt

4. Esquenes

5. Posició felina

6. Somnis

7.  Mantenint la mirada

8. Primer pla: l'elegància felina

9. Esquenes nues



*

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...