dimecres, 21 de juny de 2017

Llibres breus contra la calor




No està clar si estem patint una onada de calor terrible o més aviat és per culpa del canvi climàtic, però la calor d'aquests dies, els darrers de la primavera, no ha estat normal.
Què podem fer per esquivar-la? Doncs hi ha diverses opcions: platja, piscina, cervesa, aire condicionat i/o lectura. 
Com fa tanta calor que ens hem d'anar hidratant cada poc temps, he agafat aquesta selecció de novel·les breus, és a dir, novel·les que es llegeixen d'una vegada. A la imatge apareixen per ordre d'extensió, des de 96 pàgines fins a 200. Potser jo hauria triat llibres d'unes cent pàgines o cent i poc, com a màxim, no sigui que el sofà d'escai se'ns enganxi per sempre.
En aquesta selecció no apareix cap obra literària en català, i com es tracta de novel·les breus, tampoc cap conjunt de relats ni poemaris. Però sens dubte recomano llegir qualsevol llibre de poemes, i si n'he de triar algun de fresquet em quedo amb uns poemes camperols, els de Cuaderno de campo de María Sánchez, i un llibre hiperrealista, Tòtem ordre d'Albert García.
De relats, en recomano qualsevol de Pere Calders; com es tracta de lectures breus, triaria Invasió subtil i altres contes, de 107 pàgines.
Pel que fa a novel·les breus podríeu agafar la història d'amor de la Juliette a Ombres franceses, d'Ana Carreras (118 p) o el viatge al·lucinogen a les profunditats del propi domicili de La visita, d'Enric Virgili (122 p).

Lectures intenses però fresques fins que passi la xafogor.


*

dimecres, 7 de juny de 2017

Coses aparentment intranscendents, Pere Calders


El passat mes 'abril Nórdica Libros va publicar un nou recull de contes de Pere Calders titulat Coses aparentment intranscendents i altres contes.
Aquest nou volum està molt ben editat, com tots els llibres d'aquesta editorial i té com a novetat les il·lustracions d'Agustín Comotto (Buenos Aires, 1968). Pel que fa als contes es tracta d'una selecció de relats de Cròniques de la veritat oculta (1955), Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1981) i De teves a meves (1984).
Com el Pere és el meu escriptor de contes en llengua catalana preferit i el llibre va acompanyat d'il·lustracions que li afegeixen un element de qualitat extra no podia deixar escapar aquest volum. Me l'he cruspit i per demostrar-ho, en lloc de posar algunes fotos del llibre, he fet un vídeo perquè el pugueu apreciar en tota la seva perfecció:





*

diumenge, 28 de maig de 2017

Nous títols amb títols vells


L'altre dia van publicar a diversos mitjans les fotografies que d'un professor penjava a Instagram: feia poemes amb títols de llibres (un dels articles AQUÍ).

Em va semblar una iniciativa molt divertida, enginyosa i gens fàcil d'aconseguir; a més em va recordar una idea semblant que feia quan era estudiant: inventar nous títols de llibres a partir de llibres existents. També m'encantava canviar el nom dels autors, per exemple, Ibsen era en realitat Yves Saint Laurent). 
No n'havia fet fotos, però se'm va ocórrer remenar entre els meus llibres i utilitzar el mateix sistema i tornar a fer-ho. Aquest n'és el resultat:

















*

dissabte, 22 d’abril de 2017

Abril: Recomanacions de 2 en 2





Demà és Sant Jordi i avui vull fer dues recomanacions més. Darrerament només compro llibres d'animals i plantes, casa meva està plena de flora i fauna variades. Deu ser la primavera.

1. Primera recomanació: Vida, bestiari il·lustrat de Joana Santamans. Un llibre publicat per Bridge, disponible en català i castellà. 
De seguida em va cridar l'atenció el color de les il·lustracions i la bona edició. És un llibre per a qualsevol edat, per a qui li agradi conèixer una mica més els detalls d'alguns animals seleccionats: ocells, papallones, insectes i peixos. És una autèntica preciositat, fins i tot són encantadors els bitxos més fastigosos, com els escarabats.
L'índex de l'obra:




Algunes de les il·lustracions:











2. Segona recomanació: Tanairon de Leena Krohn, publicat per Nórdica Libros en castellà. Un llibre amb insectes com a protagonistes, uns insectes humanitzats i poètics que viuen a la ciutat de Tanairon: "En Tanairon, muchas cosas son diferentes a nuestra tierra. Lo primero que me viene a la mente son los ojos. A muchos aquí, sabes, les crecen y se hacen tan grandes que les cubren hasta la tercera parte del rostro".
Està escrit en forma de cartes, cada carta és un capítol. No se sap qui n'és el destinatari ni l'autor de les cartes tampoc no sap del cert si mai li arribaran: "... quién sabe en qué montón de basura de jardín de atrás estarán pudriéndose mis cartas".

La Leena crea imatges i metàfores amb una senzillesa brutal, potser per això se l'ha comparat amb Kafka. Un exemple és el final de cada carta, de cada capítol on en lloc de tancar la història ens obre una finestra a la reflexió filosòfica o poètica; per exemple el final de la carta quarta: "Pero de pronto advertí que de sus ojos brotaba algo, algo que salpicaba el suelo y las paredes, empapando mi ropa.
Ella ya no me miraba y me incoporé y salí de la habitación con la humedad de las lágrimas de la reina".
O de la setena: "¿Llegará alguna vez una luna nueva cuando no sea necesario encender un fuego en lo alto de la colina?"
O la 14ª: "Los págalos tuvieron que haber chillado entonces, las olas bramar, pero yo, mi mente ausente, no vi más que arena y una uña...".
O de la 21ª: "Pero no respondo ni tú escucharías lo que digo. Tus brazos ya se han aflojado de mi cuerpo y he regresado al camino por el que hace un instante corría hacia ti temblando por la espera".

Per conèixer una mica més l'autora i la seva obra, podeu llegir aquest article de Silvia Cruz.

*

dilluns, 17 d’abril de 2017

Evolució de les màquines d'escriure




1. Recordar la primera màquina d'escriure amb la mateixa intensitat que el primer petó.

2. Recordar l'última màquina d'escriure amb el mateix enyor que el primer amor.

3. Recordar el poema que parla d'elles.

1. Olivetti blava.

2. Brother blanca, elèctrica.

3. 'Underwood girls' de Pedro Salinas.


Underwood girls

Quietas, dormidas están,
las treinta redondas blancas.
Entre todas
sostienen el mundo.
Míralas aquí en su sueño,
como nubes,
redondas, blancas y dentro
destinos de trueno y rayo,
destinos de lluvia lenta,
de nieve, de viento, signos.
Despiértalas,
con contactos saltarines
de dedos rápidos, leves,
como a músicas antiguas.
Ellas suenan otra música:
fantasías de metal
valses duros, al dictado.
Que se alcen desde siglos
todas iguales, distintas
como las olas del mar
y una gran alma secreta.
Que se crean que es la carta,
la fórmula como siempre.
Tú alócate
bien los dedos, y las
raptas y las lanzas,
a las treinta, eternas ninfas
contra el gran mundo vacío,
blanco en blanco.
Por fin a la hazaña pura,
sin palabras sin sentido,
ese, zeda, jota, i…



*

dijous, 13 d’abril de 2017

Tatuatges literaris


Qui es fa tatuatges literaris?
Estan de moda i n'hi ha de tot tipus, per a tots els gustos: grans, de petits, en color, en blanc i negre, títols de llibres preferits, personatges, cites, fragments, fins i tot recomanacions literàries.

Els tatoos literaris són les noves cançons:
















*


dimecres, 5 d’abril de 2017

Sant Jordi 2017: recomanacions de 2 en 2





Enceto l'abril amb més recomanacions literàries, en aquesta ocasió, recomanacions per a Sant Jordi, que està a la vora. I ho faré de 2 en 2 aquest any: 2 llibres en cada entrada, 2 títols que no tinguin res en comú.

Avui recomano un museu-herbari en forma de llibre que pot agradar a tota la família, i una novel·la eròtica no apta per a tots els gustos.

1. Botànicum de Katie Scott (il·lustracions) i Kathy Willis (text): És un llibre gran per la mida i pel contingut. La mida és el primer que em va cridar l'atenció i la qualitat de l'edició: tapes dures i tots els dibuixos que vulguis.
La presentació de l'obra és que tens davant un museu de plantes sempre obert. Jo, que no en sé res de plantes, em vaig enamorar en veure'l. I l'hem llegit i mirat a casa, sobretot l'hem mirat doncs els dibuixos són extraordinaris. És un llibre que no cansa, un llibre per aprendre, un llibre que no t'acabes on els dibuixos et captiven.


Les autores obren el llibre afirmant que les plantes estan pertot arreu i que viuen a pràcticament totes les superfícies. Elles ens fan un passeig per les primeres plantes, pels diferents arbres, per palmes, herbes, flors i fongs, entre d'altres. I no es tracta d'un llibre infantil, encara que als infants els pot fascinar també, perquè hi ha tota la informació sobre cada planta: mida, alçada, nom científic, hàbitat, etc; és a dir, tenim totes les dades sobre les espècies que hi apareixen.
*El llibre es pot trobar en anglès, català (Simbol Editors) o castellà (Impedimenta). Actualment la mateixa col·lecció té un altre sobre animals titulat Animàlium.

2. El dia que va morir David Bowie de Sebastià Portell: Una novel·la atrevida que fa un recorregut pels darrers dies del protagonista abans d'arribar on es troba: en una consulta mèdica esperant els resultats d'uns anàlisis a veure si té sífilis. Com ha arribat fins aquí ens ho narra des del monòleg interior, però també mitjançant la combinació de formes que trenquen el fil narratiu, com ara el teatre, la fotocòpia d'un menú de fast-food, els missatges de whatsapp (i d'altres xarxes) o els missatges de veu telefònics. Per tant, l'estructura és el primer que sobta, a més de la sinceritat amb què s'expliquen els sentiments i els detalls de les trobades sexuals.


El motor de la novel·la és l'amor, la manca d'amor en el seu cas: "No vaig aprendre quan tocava, ni de qui tocava, i ara sóc de tot incapaç d'estimar". Per això recorre la ciutat una i altra vegada de forma frenètica, cercant estimar i qui l'estimi, tot i que el sentiment se substitueix pel sexe. Només s'atura a pensar en la vida que du i en tot el que l'envolta quan s'asseu a la sala d'espera d'una clínica qualsevol: "...llarga espera, interminable espera, esfilagarsada, teixida tota de mals pensaments que ara em sotgen".
Per a ell hi ha algú que n'és responsable, la culpable de tot allò negatiu que li passa és la seva mare que "intentant protegir-me, intentant que no m'equivoqués, has exercit en mi la mateixa pressió que sents encara". I després de tant rumiar arriba a la conclusió que "si l'amor és una cosa que s'ha d'aprendre és que algú se l'ha inventat", una mena de consol davant el futur incert que se li presenta.
Al final la buidor de la ciutat a la nit se l'hi instal·la i l'arrossega: "Estic buit per dins i la ciutat està buida per fora". Una ciutat que en alguns moments sembla enfotre-se'n d'ell.  
*El llibre està editat per LaBreu edicions.

*


dimarts, 28 de març de 2017

10 consells per escriure de Virgínia Woolf





Avui que fa 76 anys de la mort d'una de les millors escriptores en llengua anglesa, la Virgínia Woolf, vull recordar el que recomanava per escriure:

1. Envolta't d'altres escriptors i artistes: Has de relacionar-te amb altres autors (ella ho feia) i recordar que no tot el que vals és el que escrius.

2. Escriu un diari:  Virgínia Woolf va escriure un diari de forma regular durant 26 anys. Escriure per a un mateix ajuda a crear-ne la pràctica. No és l'única persona que creu que escriure un diari és una activitat més que adequada per als autors.

3. Crea el teu propi camí: No t'ha d'importar el que estan fent els altres, has de fer el que vulguis, com vulguis i per dir el que vulguis. "Tot mètode és correcte, qualsevol mètode ho és, ja que expressa el que nosaltres, escriptors, volem expressar", deia.

4. Surt de casa: Un consell que sembla que es repeteix perquè són molts els escriptors que incloïen en les seves rutines diàries sortir a passejar. Woolf també era una fan de fer passejades.

5. Tingues un lloc i un moment per escriure: Què es pot esperar d'algú que va escriure Una habitació pròpia? Per poder escriure no només cal tenir un espai físic on fer-ho, també cal un moment de temps reservat per a això.

6- Atura't un moment, respira i pensa: No deixis que el dia a dia t'empenti contínuament. Ella creia que la veritat emergia del subconscient "en els teus somnis" i "en l'ociositat".

7- Lluita contra els teus dimonis amb la ploma: Deixa que la teva ment creï el que vol crear i no t'autocensuris. Al cap i a la fi, és més fàcil lluitar contra els fantasmes que contra la realitat, assenyalava.

8- Escriure és una habilitat per la qual mereixes ser pagat: Més enllà del fet que tots hem de menjar, tot treball mereix una compensació.

9- No et converteixis en una altra peça de detritus literari: Cal ser clar amb un mateix i sincer. En un dels seus textos lamenta la publicació de continguts abans que mereixessin sortir al món.

10- No pots negar el teu talent natural: Per molta teoria i per moltes lliçons, si es té talent cal deixar que de vegades s'imposi.


*

dimecres, 22 de març de 2017

Formats




Falta un mes per Sant Jordi i es percep en l'ambient. Les editorials ens informen cada dia dels llibres que estan al forn i a punt per ser llançats, els/les autors/es frisen, i la gran majoria no s'adona de tot el moviment que hi ha pertot arreu des de febrer. 
Abans de començar seriosament amb les recomanacions literàries, vull fer un petit apunt divertit: el de la promoció dels llibres.
Ara, els llibres es poden comprar i consumir en diversos formats: en paper de tota la vida o en formats electrònics variats (e-book, tauleta, ordinador, mòbil...). Però qui sap en quins altres formats estaran disponibles en un futur no gaire llunyà? La vinyeta ens en mostra alguns. Són originals, estrambòtics i plens de bon humor, o no és la cosa més boja una novel·la en format gasós? Tot arribarà, doncs ja estan provant enviar missatges de text amb diferents olors.
Tanmateix, el meu format preferit és un llibre recitat per un pardal.

*

dimarts, 14 de març de 2017

La ràbia, Lolita Bosch





La ràbia, la darrera novel·la de la Lolita Bosch, va guanyar el premi Roc Boronat de Narrativa i a hores d'ara s'ha convertit en un referent imprescindible quan es parla de bullying.
La Lolita ens explica de forma directa i crua el bullying qua va patir dels 14 als 17 anys i és impossible no sentir el patiment (i la ràbia) que l'assetjament escolar li va provocar. També hi ha els comentaris directes d'adolescents que han patit el mateix; fragments de diàlegs extrets de les xerrades que l'autora ha mantingut amb grups d'ajuda a joves.

- Què he après llegint la novel·la?

1. Que sentir ràbia és sentir-se vençut.
2. De l'assetjament escolar no et cures mai.
3. Un de cada quatre escolars pateix assetjament. I estan tristos. Estan sols. Estan espantats.
4. El bullying li passa a qui li detecten la vulnerabilitat.
5. Els assetjadors són sempre un grup, així dilueixen la seva responsabilitat.
6. Sempre s'ataca els alumnes d'un en un, mai en grup.

Per tot això (i més), La ràbia és un llibre molt adequat per als adolescents, per als pares i per als educadors. 
Alguns dels meus alumnes l'han llegit, i s'han sorprès. Després de la lectura van tenir la sort de rebre la visita de la Lolita a l'Institut, van escoltar-la, van fer-li preguntes i van xerrar amb ella (gràcies al programa Autors a les aules).
De la xerrada vam aprendre que les ferides que causen l'assetjament cicatritzen amb els anys però no desapareixen, que tant els assetjadors com els assetjats són víctimes i que mai no se li ha de preguntar a un/a noi/a per què pateix bullying doncs és el mateix que preguntar-li a una víctima de violació per què l'han violada. Les persones assetjades mai no en són responsables.

Per tant, una lectura que segurament hauria de ser obligatòria a la Secundària.

Després de la visita-xerrada vaig fer aquest resum en imatges:





*

dimecres, 8 de març de 2017

Vídeo-poemes fets per les dones del futur


Avui és 8 de març, dia de la dona treballadora i el vull celebrar amb algunes de les creacions literàries que m'han fet les meves alumnes per al projecte d'aquest trimestre: uns vídeo-poemes meravellosos on expressen els seus sentiments, desitjos i visió del món. Uns poemes de noies adolescents, de noies que encara no tenen 15 anys i per això no saben (però ho descobriran aviat) que el futur és seu.
Us felicito.










*

dissabte, 4 de març de 2017

Cuinant amb Kafka





Ara que comença el mes de març i tinc temps i llibres per recomanar, començaré a fer la llista de lectures regalables (que m'encantaria que em regalessin o si no m'acabaré comprant, no passa res) i recomanables (a més de les que ja he comentat per aquí -i per allà-).
El primer llibre que estic desitjant tenir és aquest fantàstic i divertidíssim Baking with Kakfa del dibuixant Tom Gauld, a qui ja he anomenat i recomanat, conegut pel seu humor crític. Ara fa el mateix amb la literatura:




No us sembla genial? 
L'únic inconvenient és que no el podré tenir per Sant Jordi doncs no surt a la venda fins octubre, sí, octubre de 2017, segons s'anuncia a Amazon. Ara, és pot fer una pre-comanda, es pot reservar i tenir-lo a la tardor. M'hauré d'esperar...

Un tastet més:






Quin serà el preu? 19,95 $, tapes dures i 160 pàgines (en anglès).
Es traduirà? Segurament, encara que m'hi jugo un sopar que al català no.

Esperant-per-cuinar-amb-Kafka mode on.



*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...